Intenta superar la rivalitat entre grups i aglutinar – los al voltant d’un únic corrent

La nova estratègia no significa un auge del moviment, que a Catalunya se xifra en poc més de mig miler d'individus

Continuen sent pocs, però no tan malavinguts. Des de fa un any l'organització skin neonazi Combat España promou la unitat del moviment en un intent de superar la divisió històrica entre els corrents internacionals Blood & Honour (B&H) i Hammerskins.

L'anomenat triangle skin - format per Barcelona, València i Madrid - està darrere d'aquest intent de "llimar rivalitats a nivell estatal i fomentar la unitat de les cèl·lules locals", explica Carles Viñas, expert en el fenomen skinhead. No obstant, el motor de Combat España és a Madrid i el seu president és un membre històric dels Ultras Sur. A Catalunya compten amb cèl·lules estables a Barcelona, Girona, Arenys de Mar i Tarragona.

Divisió superable

L'objectiu de Combat España a Catalunya es deixar enrere les rivalitats - de vegades més personals que ideològiques - entre la facció de B&H, inicialment vinculada al sector neonazi ultracatalanista, i l'espanyolista de Hammerskins. Una divisió superable després que B&H hagi abandonat els seus postulats independentistes.

Aquest intent d'aglutinar la nova generació de skins neonazis sota unes mateixes sigles no significa que estem davant d'un auge del moviment ni tampoc d'una vertebració amb objectius polítics o organitzatius. "Alguns sí que militen en partits ultradretans, però la majoria no tenen un enquadrament polític", destaca Viñas. Tampoc tenen capacitat de convocatòria ni de desplegar una violència organitzada.

L'historiador Xavier Casals també ho explica en el llibre Ultracatalunya, quan titlla de "mitificades" les relacions entre skins i extrema dreta. I destaca que el fet de compartir "gairebé els mateixos espais físics, simbòlics i de sociabilitat" ha afavorit la idea que "existeixen vincles organitzatius ocults".

Per tant, fets com l'incident amb skins de diumenge passat a Madrid són fruit de la confluència de diversos factors; en aquest cas, una convocatòria contra la immigració que atreu skins neonazis i la trobada fatal amb joves d'esquerra.

Enemics invariables

Immigrants i joves d'esquerra són dues de les víctimes favorites dels skins neonazis, que també ataquen homosexuals i indigents. Això no vol dir que tinguin ideologia, sinó que més aviat es deixen portar per "eslògans i consignes, però no tenen un discurs propi", diu Viñas.

Els informes policials destaquen que alguns joves skins s'apropen a la ideologia i l'estètica neonazi desconeixent el contingut i l'abast de les idees que defensen. Per això, quan els cossos policials es refereixen als grups de skins neonazis, hi inclouen "els que no superen la desena de persones", però sí que s'organitzen entre ells, "per participar activament en agressions, lesions i amenaces", explica una font policial. Perquè, això sí, mai actuen sols.