REFORMA · “Volem mantenir l’Estat de benestar, però evitar – ne els abusos” EUROPA · “Els liberals farem campanya per convocar un altre referèndum sobre l’entrada de Suècia a l’euro”

Cecilia Malmström (Estocolm, 1968) és membre del govern de coalició de centredreta que el 2006 va posar fi a dotze anys d’hegemonia socialdemòcrata a Suècia. Profundament liberal i europeista, Malmström va rebre dimarts a Barcelona el premi Memorial Ramon Trias Fargas 2007, que atorga la Fundació Llibertat i Democràcia.

Els partits de l’actual govern suec van fer campanya prometent una reforma de l’Estat de benestar i una baixada d’impostos per crear més llocs de treball. En un any al poder, què han fet?

Tots els partits de la coalició de govern estem d’acord que l’Estat de benestar a Suècia és bo i que l’hem de mantenir. Però els temps canvien i ara ens cal reformar – lo. Quan vam arribar al poder l’octubre de l’any passat, vam heretar un atur força elevat, sobretot juvenil. També teníem molts desocupats, que constaven com a malalts, i molts problemes en el sistema educatiu.

Quina mena de problemes?

Falta de disciplina, de control dels coneixements. Comparats amb altres països de l’OCDE, els estudiants suecs ocupen un nivell bastant baix en matemàtiques, gramàtica… Alguns acaben l’ensenyament obligatori sense els coneixements necessaris per passar als estudis superiors.

Quines reformes han aplicat per solucionar l’atur i millorar el sistema educatiu?

Estem abaixant impostos a les empreses per incentivar la contractació de joves, immigrants, aturats de llarga durada, i d’aquelles persones que estan fora del mercat laboral. Alhora, reforcem el control sobre els subsidis públics, per evitar abusos en un sistema que financem entre tots. Nosaltres volem conservar l’Estat de benestar, però aquest sistema surt molt car si la gent n’abusa. Hem de crear un sistema en el qual a la gent li surti més beneficiós treballar que no pas cobrar subsidis. En educació, donem més poder als professors perquè puguin controlar les seves classes – que tinguin mitjans per poder – hi imposar disciplina – i establim controls més sovintejats durant el procés educatiu per poder identificar més aviat estudiants amb problemes i, així, poder – los ajudar a temps, perquè si esperes als 15 o 16 anys ja és massa tard.

Quin ressò han tingut aquestes mesures econòmiques?

No són populars, és clar. L’oposició socialdemòcrata ens acusa d’estar desmantellant l’Estat de benestar, però el fet és que l’atur avui està al nivell més baix dels últims 20 anys.

El model social suec ha estat una referència per a molts europeus…

Sí, existeix el mite del sistema nòrdic, però és una mica antic. Funciona i n’estic orgullosa, però durant molts anys ha augmentat l’atur i no hem tingut el creixement econòmic suficient per mantenir aquest model. El model, doncs, s’ha de reformar. No canviar – lo de dalt a baix, però sí adaptar – lo a la realitat econòmica, perquè si no no funciona. I hem observat que, en els últims 10 anys, només s’ha desenvolupat el sistema d’obtenir avantatges de l’Estat.

Els suecs van rebutjar el 2003 entrar a l’euro. ¿Promouran un segon referèndum durant aquesta legislatura?

Els liberals estem molt a favor de l’euro, però el referèndum es va perdre i de molt. En aquests moments, i segons tots els sondejos, no hi ha suport popular a l’euro, perquè l’economia va molt bé. És un tema que no està a l’agenda. Però el nostre partit [Popular Liberal] començarà una campanya per explicar per què és important l’euro i per veure si podem convocar un altre referèndum. Això no crec que passi abans de 2010 o 2011. Depèn també una mica del que faci Dinamarca, on també hi ha previst un referèndum.

¿Amb quins arguments intentaran convèncer la població? Al Regne Unit tampoc els interessa l’euro perquè, amb la lliura esterlina, l’economia els funciona molt bé.

Nosaltres creiem que per estar al nucli d’Europa i per disfrutar de la cooperació política i econòmica, també necessitem l’euro. El govern [de coalició de Suècia] és fonamentalment proeuropeu. Tenim moltes coses en comú amb el Regne Unit, però no formem part del club d’euroescèptics.

El seu partit defensa l’entrada de Suècia a l’OTAN. Per què?

Formem part de l’Associació per la Pau i cooperem molt estretament amb els països europeus. Juntament amb altres governs, Suècia enviarà soldats al Txad, a la frontera amb Darfur [Sudan], a petició de les Nacions Unides; som a l’Afganistan, volem fer coses. L’OTAN ja no és el que era: avui és una organització per a la prevenció de conflictes i crec que hi podem contribuir molt. Aquesta, però, no és l’opinió del govern. L’ingrés a l’OTAN no figura, de moment, a la seva agenda. A Espanya, un jutge va multar dimarts els autors d’una caricatura per injúries al príncep hereu. ¿Aquestes coses també passen a la monàrquica Suècia?

A Suècia, la família reial té un amplíssim suport popular. Això que em comenta no podria passar perquè, des del 1920, no existeix el delicte d’injúries al rei. Hi ha un delicte d’injúries contra les persones, que és igual per a tothom. * Cecilia Malmström és ministra sueca per a Afers Europeus.