El psiquiatre Bellari Said explica que els problemes d’esquizofrènia entre els immigrants marroquins a Holanda es deuen a la dificultat d’adaptació de persones procedents d’una societat estrictament regulada a una altra de més lliure i oberta. Els homes estarien més exposats a la malaltia que les dones, apunta, perquè tenen més llibertat per relacionar – se amb la societat occidental dominant. Aquest i molts altres parers i informacions sobre la immigració es poden llegir a Asesinato en Amsterdam (editorial Debate), d’Ian Buruma, una mena de reportatge amb voluntat d’assaig que agafa l’assassinat del cineasta Theo van Gogh a com a punt de partida per descobrir – nos quin és l’estat de la qüestió a Holanda. Mentre tenia el llibre a les mans em tornava i retornava el trist convenciment que aquest magnífic treball i molts d’altres no serviran de res, que a Catalunya i a Espanya es cometran els mateixos greus errors que s’han comès en altres llocs. Perquè fa la sensació que tant allà com aquí fan veure que ignoren la transcendència que té i tindrà la immigració. Als nostres governants, paralitzats per la dictadura del que és políticament correcte, els sembla una qüestió massa delicada i polèmica, perillosa, en definitiva, a la qual cal afegir una dramàtica falta d’idees, d’iniciativa i de sentit de la responsabilitat. Tot això ha afavorit que l’assumpte es deixés en mans de persones amb un perfil poc adequat, ficades en els organigrames del ministeri i la conselleria de Treball, i amb poc poder i recursos per engegar polítiques ambicioses i eficaces. El resultat és la inoperància.

m.sintes@hotmail.com