CUINA · Patricia Gálvez distribueix cada mes 40 tones de productes alimentaris importats del Perú DISSENY · Eduardo Reyes va fugir de la crisi econòmica de l’Uruguai i ha creat una empresa d’articles de decoració de pell

Per fer una salsa picant molts cops havia hagut de recórrer els carrers de Barcelona per aconseguir comprar els ingredients. Una vegada, no passava res. Podia ser casualitat que les botigues especialitzades en productes per a immigrants haguessin venut tot el rocoto o tot l’ají. Un cop sí, però com que li passava sovint Patricia Gálvez va pensar que aquestes botigues no donaven l’abast i que potser hi havia una bona oportunitat de negoci. Ara es dedica a importar aliments del Perú. Gálvez, que va arribar a Barcelona el setembre de 1991, és una de les 1.200 persones que en els dos últims anys ha rebut un microcrèdit de la Fundació Un Sol Món, de Caixa Catalunya, per muntar un negoci. En el seu cas, a partir de l’anècdota, o més ben dit de l’experiència d’una mestressa de casa mare de dos fills, va crear una empresa: Barnaperú.

Cada mes arriben dos contenidors al port de Barcelona carregats amb més de vint tones d’aliments congelats i productes secs que són bàsics en la dieta dels peruans: chuño blanc i negre, blat de moro, ajipanca, choclo, rocoto, full de plàtan, ají groc, limo, mochero… Gálvez té dues persones contractades i s’encarrega de distribuir els productes a botigues i restaurants.

Lluny queda aquell setembre del 1991 quan va arribar sola a Barcelona per fugir del país on manava Fujimori. “Fujimori va dur la catàstrofe econòmica. Jo acabava la carrera de farmàcia i si em posava a treballar amb el que em pagaven no en tenia ni per comprar – me unes sabates. Només era una càrrega per als meus pares i per això vaig decidir buscar un futur millor encara que fos lluny”, recorda. Va triar Barcelona pel mar i el bon clima. Va cuidar nens i gent gran. “Com tothom que arriba em vaig haver de buscar la vida”, planteja. Amb el temps va trobar feina de farmacèutica, es va casar i va tenir dos fills – en Joan, de 12 anys, i en Xavier, de 2 – . El seu caràcter emprenedor la va dur a obrir un negoci que per ara li va bé i que vol ampliar gràcies a un acord directe amb un col·lectiu de pagesos del Perú, concretament de la vall de l’Urubamba, a través de l’ONG Prodein. “Vaig veure els vídeos de com treballen i vaig pensar que puc col·laborar per ajudar – los”, explica, i no amaga que amb aquesta col·laboració també s’assegura la importació de productes de qualitat.

Està orgullosa de Barnaperú, la seva empresa, que li roba molt de temps, però intenta trobar moltes estones per fer de mare d’en Joan i en Xavier. “Dóna gust quan et pots dedicar, que acostuma a ser el cap de setmana, a cuinar cebiche, ají de gallina, tamales o paricuello”, explica. Tot i que en el dia a dia s’ha adaptat a la cuina mediterrània i opta per l’amanida i la verdura, destaca “els colors, la vistositat i el gust agradable” dels plats del Perú. Els aliments que distribueix van acompanyats de receptes per intentar que no només els comprin els compatriotes, sinó que els autòctons catalans també s’acostumin al gurmet peruà.

Articles de pell

També Eduardo Reyes va començar important productes del seu país, l’Uruguai, i de l’Argentina, en el seu cas, articles de pell. Ara, però, en fa el disseny, els elabora i els distribueix des de Barcelona per guanyar rapidesa i “servir millor el client”, diu. Reyes, que té 50 anys, va arribar en fa més de cinc també tot sol fugint d’una crisi econòmica. La idea ja era muntar un negoci d’articles de pell, com el que havia tingut a Montevideo, tot i que quan va arribar va haver de fer de pintor i va netejar cases per sobreviure. El 2004, després de passar per Barcelona Activa i aconseguir un microcrèdit d’Un Sol Món, va crear l’empresa Eduardo Reyes Barcelona, que elabora accessoris i complements de pell i els distribueix per tot l’Estat, Holanda, Bèlgica i Portugal.

“El pas més difícil és sortir del teu país i començar de zero. Un cop aquí – assegura – he d’agrair que vaig trobar força suport. Suport dels catalans més que dels altres uruguaians que havien hagut de marxar com jo. És curiós”. Tot i no conèixer ningú, es va sentir recolzat per les entitats que donen ajudes als emprenedors com ell. “Quan ja has marxat i ets en un lloc nou, empresa i vida van unides i t’has d’integrar a la societat que t’acull”, reflexiona i conclou: “La meva vida ja és aquí”.

Reyes va deixar la família a Montevideo – té dos fills a la universitat – i reconeix que el seu caràcter emprenedor el va arrossegar cap a Europa perquè allà no hi veia futur: “Encara que hi torni per veure la família de tant en tant, com faré per Nadal, quan me’n vaig anar era conscient que moltes coses es trencaven”.

2.500 beneficiats directes

Barnaperú i Eduardo Reyes Barcelona són dues de les empreses resultat dels microcrèdits de Caixa Catalunya, que, en dos anys, ha impulsat 1.200 operacions d’aquest tipus. El 70% s’han atorgat a persones procedents de països extracomunitaris i, segons el balanç, se n’han beneficiat directament una mitjana de 2.500 persones, i 4.000 o 5.000 de manera indirecta.