Els dos partits que formen el govern alemany no es posen d'acord a l'hora de decidir com combatre l'extrema dreta. Mentre els socialdemòcrates (SPD) estan decidits a repetir l'intent de denunciar el Partit Nacionaldemocràtic Alemany (NPD), la principal formació neonazi del país, davant el Tribunal Constitucional, els cristianodemòcrates (CDU) s'hi oposen frontalment perquè temen que un segon fracàs davant d'aquest tribunal suposaria donar ales al partit xenòfob. "Si tornem a fracassar, emetríem un senyal equivocat", va dir la cancellera Angela Merkel al setmanari jueu Jüdischen Allgemeinen Wochenzeitung.

Els ministres d'Interior de l'SPD preparen un grup de treball (obert als seus homòlegs dels lands governats per la CDU) que ha recollir el material necessari per demanar la prohibició de l'NPD al Constitucional. Aquesta vegada els socialdemòcrates volen assegurar el tret i per això comproven "seriosament" les proves que volen presentar davant els magistrats de Karlsruhe, segons va assegurar el ministre d'Interior de Schleswig - Holstein, Ralf Stegner, després d'una reunió a Hannover.

Des del partit conservador ja han rebutjat l'oferta taxativament. A les paraules de Merkel s'hi van afegir les del coordinador d'Interior de la CDU i ministre a Hessen, Volker Bouffier, que va dir que el que cal fer és "combatre el partit d'extrema dreta políticament".

Un altre punt de desacord entre els dos partits que formen la gran coalició és l'ús d'agents dels serveis secrets per mantenir controlats els neonazis des de dins. Precisament, la dubtosa actuació dels espies va ser un dels motius que van fer fracassar el primer intent d'il·legalització de l'NPD el 2003. En aquella ocasió el govern i el Parlament federals van actuar plegats contra els neonazis.

A l'SPD d'arguments no n'hi falten. El comportament anticonstitucional dels membres de l'NPD va quedar demostrat des del dia que van entrar al Parlament de Dresden, la capital de l'Estat federat de Saxònia, l'any 2004. El cap del grup parlamentari, Holger Apfel, va emprar en repetides ocasions expressions com "negres arrogants benestants que no es poden diferenciar com a persones", el diputat Uwe Leichsenring va dir que desitjava "trens especials" per transportar els activistes d'extrema esquerra i el fanàtic hitlerià Klaus - Jürgen Menzel va entrar amb una pistola a la cambra.