Amb el ministre de Justícia espanyol, López Aguilar, he discrepat en diverses ocasions, però n’hi ha dues en què hi he estat d’acord: una va ser quan, en el Parlament espanyol, i en resposta a una de les impertinències de Zaplana, va dir: “Vostè entén molt més que jo de totxos, però de dret no em pot donar lliçons”. Vaig aplaudir, del menjador de casa estant. Ara li he sentit un fragment d’un discurs en què deia que la persecució dels jueus que va perpetrar aquell monstre anomenat Hitler no hauria estat possible sense un ambient amarat, a tot Europa, i molt en especial a Alemanya, d’antisemitisme. I deia que ara potser estem passant el mateix respecte als musulmans, car hi ha actituds prou generalitzades perquè ens en sentim avergonyits. Doncs ahir anava jo en taxi i en sentir la notícia, per la ràdio, que a l’Estat ara hi ha més immigrants que enlloc d’Europa i que la majoria són marroquins, el taxista (en aquest ofici, com en tots, n’hi ha de totes les menes), va fer exclamacions de disgust contra “esos moros”. Les fòbies són de molt difícil superació i que quan s’incrusten en una societat costa molt d’eradicar – les, i no faig cap excepció amb l’anticatalanisme. També he sentit, en programes radiofònics, que a Carod, en fer – se dir Josep – Lluís, li han dit “cerrado y excluyente, y ofendió a una señora de Valladolid”, mentre opinaven que si una persona diu que “no le da la gana aprender el catalán” és fruit de la seva llibertat d’expressió. Em pregunto si els qui senten aquestes aversions no són fruit de campanyes de les quals no en són causants, sinó víctimes. I això és la part més indecent de la qüestió.