Qualsevol immigrant tindrà dret quan arribi a Catalunya a rebre cursos de llengua - entre 90 i 135 hores - per entendre's amb la gent; de coneixement de l'entorn, per saber que ha triat un país per viure amb una història, uns costums i uns drets i deures determinats, i també de formació laboral i legal, per poder trobar una feina. Aquests són els eixos principals de la llei d'acollida de les persones immigrades i retornades, que es preveu que pugui entrar en vigor el 2009, i que assenyala que sempre seran cursos voluntaris.

"Es tracta de donar avantatges a les persones que arriben - va insistir ahir el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós - . Ho hem de fer atractiu perquè vegin que els interessa aprendre català i conèixer la societat catalana per poder trobar una feina".

Cap a la cohesió social

Promoure la igualtat d'oportunitats i la cohesió social és l'objectiu d'aquesta llei - pionera a l'Estat i al sud d'Europa, segons va destacar la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila - , que crearà, a més, la figura de l'agent d'acollida, que serà el professional de referència que farà el seguiment de la integració del nouvingut i que, en funció de les necessitats individuals, el derivarà als serveis més adients.

La idea és organitzar cursos voluntaris però que siguin molt útils i, per tant, que acabin sent atractius per si mateixos. Capdevila i Amorós van subratllar que no es pot obligar ningú a seguir aquest procés d'acollida, però també van deixar clar que no tenen cap dubte que els que el segueixin tindran el camí més planer per integrar - se, trobar una feina i entendre's amb la societat d'acollida. "Ara no hi ha cap eina objectiva amb la qual els immigrants puguin demostrar la seva voluntat d'integració i amb la nova llei sí que la tindran", va exposar el secretari per a la Immigració. El cas més clar serà que el certificat d'acollida comptarà com a prova de l'esforç per integrar - se en el moment que un estranger intenti regularitzar la seva situació a partir de l'arrelament social.

També van descartar del tot vincular aquesta formació sobre llengua catalana, mercat laboral i el model de societat catalana amb l'accés als serveis socials: "Les ajudes i l'atenció social es dóna a les persones que ho necessiten, al marge del seu origen i formació", va explicitar la consellera.

La dificultat de l'arribada

L'arribada és un dels moments clau per a les persones que canvien de país i gairebé la meitat d'immigrants que s'han instal·lat a Catalunya reconeixen, segons l'estudi Capital social, immigració i convivència. Abril 2007, editat per l'Obra Social Caixa Catalunya, que el seu procés per establir - se va ser "bastant difícil" o "molt difícil". Aquests són dos dels arguments a partir dels quals la consellera d'Acció Social i Ciutadania i el secretari per a la Immigració plantegen la necessitat de tirar endavant la llei d'acollida de les persones immigrades i retornades, una llei que entrarà al Parlament a principis de l'any vinent i es confia que el 2009 ja facilitarà eines als municipis per donar atenció personalitzada als nouvinguts, però que vol anar més enllà i també instaurarà la possibilitat de començar el procés d'acollida en el país d'origen.

Això ha de representar, va avançar Amorós, que si un argentí o un equatorià inicia els tràmits per emigrar legalment a Catalunya, ja sigui de contractació en origen o per reagrupament familiar, pugui fer un curs de català o de coneixement de la societat catalana des del seu país i ja arribi aquí sabent on va. L'acollida a l'exterior es farà a a través de l'Agència de les Migracions de Catalunya.