Dos cops de puny a l’estómac, dues sacsejades a uns espectadors esgotats després de nou dies intensos, van servir ahir per tancar la competició del Festival de Sant Sebastià. Padre nuestro, del director nord – americà Christopher Zalla, és un colpidor drama sobre la immigració mexicana als EUA i sobre la recerca de la figura del pare. La danesa Daisy Diamond aborda la família des d’una perspectiva diferent i encara més tràgica, amb infanticidi inclòs.

Són dues propostes radicals, honestes i obertes a diferents interpretacions, que no jutgen moralment els seus protagonistes. Dues mostres de cinema arriscat, que s’afegeixen (sobretot Padre nuestro, premiada pel jurat a Sundance) a la llista de favorits per rebre avui la Concha d’Or.

Les travesses de la crítica estan encapçalades per dos films vistos al principi: Promesas del este, de David Cronenberg, i el film rodat a l’Afganistan Buda explotó por vergüenza, de la iraniana Hana Makhmalbaf. Les segueixen de prop Mil años de oración, de Wayne Wang, i Honeydipper, de John Sayles. Són tres noms coneguts i una desconeguda de 19 anys. Però Sant Sebastià és un festival famós pels premis inesperats.

El jurat oficial està presidit per Paul Auster i una de les preguntes que floten a l’ambient des del primer dia és si gosarà premiar un director com Wayne Wang, amb qui ha fet dues pel·lícules (Smoke i Blue in the Face). Un altre factor a tenir en compte és la quantitat d’actors que hi ha al jurat (Eduardo Noriega, Nicoletta Braschi, Pernilla August i Susú Pecoraro), per només dos directors (Bahman Ghobadi i Peter Webber).

Dos cops de puny finals

No se sap si les dues darreres cintes han ajudat el jurat a aclarir les coses, però sens dubte no l’han deixat indiferent. Padre nuestro, opera prima de Christopher Zalla, viatja amb un jove des de Mèxic fins als racons més sòrdids de Brooklyn, a Nova York, on vol conèixer el seu pare. Un company de viatge, però, li pren tot el que porta i es fa passar per ell. “És una història sobre la recerca d’una família, més que de la immigració il·legal – puntualitza Zalla – . No és autobiogràfica, però té a veure amb la relació amb el meu pare, i els dos nois protagonistes són dues parts de mi mateix”.

Daisy Diamond, de Simon Staho, és la història d’una dona que mata el seu nadó en no poder compaginar la feina d’actriu i la maternitat. “El meu deure – afirma Staho – és ser lleial a les dones que han volgut fer desaparèixer el seu nadó per fer realitat els seus somnis. No hauria d’estar prohibit parlar d’aquestes emocions”. L’actriu Noomi Rapace podria endur – se el premi d’interpretació.