Duel de coreògrafs per obrir el Mercat

Akram Khan i Sidi Larbi presenten el seu duo 'Zero degrees', en el qual creen un llenguatge comú entre el 'kathak' i la teatralitat

Avui, Marta Porter, 28-09-2007

Dos bons coneguts del públic català, els coreògrafs Akram Khan – memorable la seva inauguració del festival Grec amb Sylvie Guillem i el seu Ma al Mercat de les Flors – i Sidi Larbi – encara ressonen el seu D’Avant i Foi al Teatre Lliure i el treball fet per al Cullberg Ballet al TNC – , s’uneixen ara en un treball conjunt protagonitzat per ells mateixos.

Arribats ahir de Taiwan, els dos coreògrafs i ballarins inauguren la temporada del Mercat de les Flors – ara ja transformat en consorci públic i casa de la dansa – , per presentar el duo Zero degrees des d’avui fins diumenge.

Poètics, tots dos expliquen que “Zero degrees és aquell espai de transició que hi ha entre dues coses, entre la vida i la mort, en una frontera entre països, entre dues persones, entre la quietud i el moviment, és un espai invisible que només existeix quan el travesses”, explica Khan. I segueix Larbi: “No és una línia concreta, sinó l’espai de ningú, aquell punt on l’aigua esdevé gel, on tot es transforma”. Amb tot, reconeixen que en aquest espai de llibertat “sempre has de triar i assumir les conseqüències d’aquesta tria; i quan tries ja no ets lliure, has de viure amb aquest compromís”.

El ‘yin’ i el ‘yang’

Dalt l’escenari, amb música original del compositor Nitin Sawhney, ells dos s’enfronten l’un a l’altre i a ells mateixos en un joc de miralls amb dos maniquins obra de l’escultor Antony Gormley, i un fil conductor ben concret: “la història real d’un viatge fascinant de Bangla Desh a l’Índia”.

L’obra va ser un encàrrec del Sadler’s Wells de Londres, on es va estrenar el 2005. “Feia dos anys parlàvem de fer alguna cosa junts, i ja estàvem cansats de treballar en grup”, explica Larbi. El resultat, aquest punt d’encontre, on dos llenguatges coreogràfics ben diferents – el kathak de Khan i el teatre i el ioga de Larbi – es troben, i on dues (o quatre) cultures – Khan és nascut a Londres de família de Bangla Desh i Larbi conjuga la cultura flamenca amb la marroquina – troben un camí comú. “A nivell coreogràfic passa el mateix – explica Larbi Cherkaoui – , som dos cossos que s’uneixen i evolucionen cap a un nou ésser, i en aquest encontre sempre es produeix una lluita, com en el yin i el yang, una transformació que ens ajuda a construir – nos i a crear una nova cultura i un nou espai”.

Final del camí

Després de dos anys de gira mundial, Zero degrees té proper el final de la seva vida. “El cos està en constant transformació i sovint et demana canvis, però quan arribes a sentir la repetició cal un nou canvi perquè es produeixi una evolució”, assegura Larbi. Khan ho expressa d’una forma més oriental: “Des que comences a crear un treball fins que l’estrenes davant del públic és com el creixement d’una flor, però un cop estrenat i a mesura que el vas interpretant és com una llavor que creix dins teu. Quan acaba aquest creixement físic i emocional és quan t’adones que un espectacle s’ha acabat”.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)