“No tinc paisatge, ni història, ni pàtria”, diu Tony Gatlif, el director d’Exils, que demà estrena a les nostres pantalles Transylvania. “Sóc francès en els papers – aclareix – . La meva mare és andalusa d’origen gitano, i el meu pare és berber: una combinació terrible! [riu]. Però no hi ha cap país que jo pugui dir que és el meu, i sempre m’angoixa estar molt de temps en un mateix lloc”.

Com un reflex de la personalitat del director, Transylvania és una pel·lícula itinerant, multiètnica, amb una barreja de cultures i llengües, rodada en un dels racons més perduts d’Europa, Transsilvània, al cor de Romania. Un “lloc especial”, segons explicava Tony Gatlif aquesta setmana a Barcelona, “un món amb molta bruixeria, màgia, fantasmes…; no he fet Dràcula, però no m’estranya que el personatge sortís d’allà”. Una regió pobra, amb pagesos que encara treballen el camp amb animals, zíngars i “molta música i festes gairebé cada dia, quan arriba el bon temps”. El de Gatlif és un retrat fidel a la realitat: “M’interessa més la realitat que la ficció, no vull fer un cinema que intenti fer creure qualsevol cosa”.

En aquest entorn, Tony Gatlif situa la història de Zingarina (l’actriu italiana Asia Argento), una dona que arriba a Transsilvània acompanyada d’una amiga per intentar localitzar l’home que estimava, que ha estat expulsat de França. Durant el seu viatge, coneixerà Tchangalo (Birol Ünel), un home que viatja amb cotxe i es dedica a comprar antiguitats als pagesos. L’actor també va ser a Barcelona i va destacar la importància que té en aquesta pel·lícula la música, composta pel mateix Gatlif: “No és que la història tingui música, és que la música és la història. Per a mi, com a actor, la música era el guió, i crec que per això és una pel·lícula tan cosmopolita”.