El vicepresident de la Comissió Europea, Franco Frattini, responsable de Justícia i encarregat de proposar una estratègia de la Unió Europea (UE) per a la immigració, acaba d’anunciar que el proper 23 d’octubre presentarà una proposta de directiva per facilitar i regular la vinguda d’aquí al 2027 d’uns 20 milions d’immigrants qualificats procedents de fora de la UE . La proposta topa amb les pràctiques recents d’Estats com Alemanya, França i el Regne Unit, que s’inclinen per formes de preferència nacional, és a dir, per esgotar primer les possibilitats del planter de candidats autòctons, existents o potencials, per cobrir els llocs de treball abans de recórrer a l’exterior.

De nou, en aquesta delicada matèria qui manega projeccions incontrastables a curt termini pot fer combregar amb rodes de molí. Vint milions més d’immigrants no comunitaris quan molts dels prop de 20 milions ja presents a Europa pateixen greus problemes d’integració a totes les societats d’acollida! Per remeiar la manca real de treballadors qualificats hi ha més respostes que el recurs a la immigració, la qual aporta beneficis, però també comporta conseqüències negatives, en primer lloc, per a les societats d’origen que perden un capital humà preciós per al seu desenvolupament.

Altres respostes serien facilitar l’homologació de titulacions acadèmiques i professionals entre els països de la UE per assolir la plena llibertat de circulació de treballadors i acabar amb les jubilacions anticipades als 55 anys o abans de persones en plenes facultats que tenen una expectativa de vida com a mínim de 20 anys més. És clar que solucions com aquestes tenen en contra interessos corporatius i ideologies de signe divers.