Mentre promet augments de pensions, xecs per a nounats, rebaixes fiscals per als llogaters de pisos i dentista gratis, a nosaltres els catalans Zapatero ens regateja les inversions en infraestructures i, a sobre, ens fa saber que, si a Catalunya han arribat més immigrants dels que han arribat de mitjana al conjunt d’Espanya, el problema és ben nostre. Que ja ens ho farem i, sobretot, ja ens ho pagarem. Així exactament ho va constatar dimarts, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, el conseller Castells en la reunió a Madrid del Consell de Política Fiscal i Financera (format per govern central i autonomies). Als immigrants que ha acollit Catalunya per sobre de la mitjana l’Estat els cobra, evidentment, els impostos, però no els tindrà en compte a l’hora d’assignar els diners. El repartiment es basarà en el cens del 1999. La despesa – sanitat, ensenyament, etcètera – que aquests immigrants provoquen anirà a càrrec de Catalunya. Bonic, oi? Tot plegat, una enredada que, segons la Generalitat, puja mil milions d’euros anyals. Castells, a qui, per cert, han fet costat les autonomies del PP també perjudicades (com Madrid i el País Valencià) i a qui han donat l’esquena les socialistes, s’ha sentit estafat i, a desgrat de la seva provada capacitat d’adaptació a les circumstàncies, s’ha enfadat cosa de no dir. El conseller, i amb ell Montilla i la resta del govern, està pendent també del que ocorri amb les inversions recollides a l’Estatut. No sabem, però, què passarà si Madrid no baixa del burro. ¿Deixaran els diputats del PSC de donar suport als pressupostos de l’Estat?