Dels gairebé 200 menors estrangers que han arribat a Catalunya sense cap familiar en el que portem d'any, setze eren de països subsaharians. L'arribada de nens nascuts a Mali, el Senegal, Gàmbia, Ghana o Guinea és encara molt inferior a la de magribins, però la novetat és que fins a l'any passat la direcció general d'Atenció a la Infància (DGAIA) pràcticament no n'havia atès cap i en set mesos n'han estat setze.

"Arriben amb comptagotes i són molt pocs si es comparen amb els marroquins, però ja és significatiu i haurem d'estar atents per veure com evoluciona", assenyala la cap de secció d'Atenció a Menors Estrangers sense Referents Familiars de la DGAIA, Araceli Bescós. El que no deixen clar, un cop expliquen la seva història, és com van arribar a la Península, si a través de Canàries o de la costa andalusa, on últimament ja s'han detectat també molts menors de l'Àfrica subsahariana.

De dos a un al dia

A banda d'aquests setze subsaharians, Atenció a la Infància va atendre fins a finals de juliol 147 menors sols magribins i 36 d'altres països com ara França, Portugal, la Xina, els Estats Units, Pakistan, Afganistan, Suïssa, Romania, Itàlia, Xile, Armènia i Bulgària. Això vol dir que n'han arribat a Catalunya gairebé un al dia i es constata una davallada sobretot en comparació amb l'any 2004, quan es va començar a disparar la xifra de no acompanyats i durant molts mesos els serveis d'urgències de la DGAIA obrien una mitjana de dos nous expedients al dia.

Precisament, aquesta davallada va permetre que l'any passat Catalunya s'oferís per acollir adolescents que havien viatjat amb pastera a les Canàries i així col·laborar a desmassificar els centres de menors de l'arxipèlag, que estaven totalment col·lapsats. A través de l'acord polític se'n van traslladar oficialment quaranta, entre octubre i novembre, però ja llavors en van arribar tres més pel seu compte. Suposadament, des de les Canàries els havien traslladat a altres comunitats i decidien per pròpia iniciativa dirigir - se fins a Barcelona. "Barcelona atrau i saben que hi ha recursos", reconeix Bescós.

No en els casos dels subsaharians, però en els dels magribins els professionals d'Atenció a la Infància que els atenen detecten que tenen molt clar que el seu punt d'arribada serà Barcelona, perquè tenen referents de la ciutat, perquè saben d'algú que hi viu i fins i tot perquè vénen amb el referent del Barça. Després resulta que la gran majoria tenen parents o coneguts que viuen a la ciutat.