La immigració ja s'instal·la a les Terres de l'Ebre i l'alt Pirineu
Avui, , 19-08-2007| El pes dels estrangers baixa al Barcelonès, mentre que augmenta al Pallars Jussà, el Baix Ebre, la Cerdanya i l’Alt Camp |
L'arribada d'estrangers a Catalunya ha entrat en una etapa de maduresa i hi ha diferents elements que ho indiquen: la població estrangera continua creixent, però menys que els últims anys, augmenten les persones immigrades que opten pel retorn al país d'origen i, pel que fa al territori, la immigració es diversifica cada cop més i s'instal·la en nombres ja significatius en comarques amb molt poca tradició de rebre població estrangera, com és el cas de les de l'Alt Pirineu i de les Terres de l'Ebre.
En el balanç del 2006, per exemple, destaca que mentre municipis com Barcelona han perdut estrangers empadronats, hi ha hagut increments significatius al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i l'àmbit de l'alt Pirineu, àrees que fins fa poc s'havien quedat ben al marge dels fluxos migratoris arribats a Catalunya. Segons l'anuari Estat de la Immigració a Catalunya 2006 de la Fundació Jaume Bofill, en xifres relatives és el Pallars Jussà la comarca on més ha crescut la població immigrada en l'últim any, i ho ha fet un 66%. El 2006 hi havia 929 estrangers empadronats, i l'1 de gener del 2007, 1.543.
Feina a la restauració
"Al Pallars Jussà en nombres absoluts hi ha molt poca immigració, de fet, és una comarca molt poc poblada, però aquest creixement del 66% indica que ens trobem en un punt en què els nouvinguts es reparteixen per tot el territori", explica una de les directores de l'informe de la Fundació Bofill, Mònica Nadal.
En el cas del Pallars Jussà, com del Sobirà, on el col·lectiu d'estrangers ha pujat un 22%; l'Alta Ribagorça, un 18,8%, o la Cerdanya, gairebé el 30%, s'hi han instal·lat sobretot bolivians, equatorians i romanesos que treballen en hotels, restaurants, en el manteniment de les instal·lacions de les pistes d'esquí i en la construcció.
La segona comarca amb una variació interanual més alta ha estat el Baix Ebre, amb el 32%, seguida del Baix Camp (25,6%) i del Tarragonès (24%), on ja hi havia marroquins, però en l'últim any han arribat romanesos i sud - americans que han trobat feina en l'agricultura, els serveis i la construcció.
"La feina és el principal element pel qual es mou la immigració - assenyala Nadal - i la distribució pel territori vol dir que troben feines també fora de l'àrea metropolitana, encara que sovint aquest és el punt d'arribada al país". De totes maneres, a partir d'ara la majoria d'entrades d'estrangers seran per reagrupament familiar i, per tant, s'accentuarà aquest repartiment per tot el territori.
(Puede haber caducado)