"La formació és un tema absolutament pendent"

ENTREVISTA: *Entrevista

Avui, 16-08-2007

INFRAESTRUCTURES · “L’Estat té un deute històric amb Catalunya” REFORMA LABORAL · “És totalment necessària per millorar la competitivitat” R+D+I · “Si ens comparem amb la UE anem molt endarrerits” IMMIGRACIÓ · “Cal afavorir que vinguin els immigrants qualificats” Per Joan Maria Piqué

J osep González (Lleida, 1945) porta 17 anys representant una part substantiva de les pimes catalanes, primer al capdavant de la patronal Sefes i després al front Pimec, després que aquestes dues patronals es fusionessin el 1997.

Quin balanç fa del moment econòmic?

De manera global, l’economia va bé. El PIB creix de manera notable i sostinguda, la inflació està controlada, es creen llocs de treball. A més, la previsible baixada de la construcció ha anat acompanyada d’un repunt de la indústria. Les exportacions tiren, i Alemanya fa de locomotora. L’únic indicador negatiu és la balança comercial, molt deficitària.

Creu que és moment de parlar d’una nova reforma laboral?

És absolutament necessària. Ara que les coses van bé cal posar les bases per quan no vagin tan bé. La competitivitat no millora i aquí és on cal treballar, i ajudar les empreses a millorar la internacionalització. Apostar per la formació i potenciar l’ensenyament dels idiomes per sortir a l’exterior: a invertir – hi, a comprar i a vendre.

¿La R+D continua sent l’assignatura pendent?

L’any passat va baixar la inversió privada en R+D, però van créixer les exportacions de productes amb valor afegit, fruit del procés d’innovació. Però si ens comparem amb la UE estem molt endarrerits. Tenim un problema de formació primària, i cada cop que canvia el govern canvien els plans educatius.

Què pensa de l’ajut de 2.500 euros per naixement promès per Zapatero?

Pot ser una bona mesura, però no n’hi haurà prou per incrementar la natalitat. Cal adaptar horaris, distribuir el treball… A Espanya es passen moltes hores a la feina però sovint sembla que aquest esforç no vagi acompanyat pel rendiment.

Com veu la situació de les infraestructures a Catalunya?

El govern central té un gran deute històric amb Catalunya. Són molts anys d’endarreriment en infraestructures bàsiques que no es justifiquen de cap manera. Cal potenciar l’eix ferroviari de mercaderies entre Algesires, València i França. No podem fer tot el transport en camions. És fonamental i urgent per al port de Barcelona i el de Tarragona. Les ampliacions dels ports són bones, però el punt feble són els accessos. Si estiguessin resolts, les possibilitats de comerç amb Àsia són immenses. Les relacions comercials entre València i Catalunya són molt importants, però el govern central ha fet un TGV radial: fins al 2020 no ha d’arribar a Castelló de la Plana. Està més avançat el TGV Madrid – Astúries que entre València i Barcelona.

Què opina del debat del TGV pel centre de Barcelona?

Els catalans també tenim responsabilitats. Que el TGV arribi a Sants i encara tinguem dubtes de per on fer – lo passar és com perquè ens ho fem mirar.

Com veu l’evolució de l’acord estratègic per la competitivitat?

S’han fet coses, però hi ha qüestions en què és pràcticament impossible anar més de pressa, com les infraestructures. La formació és un tema absolutament pendent.

Què cal fer en formació?

La primària és la base formativa, i cal un pacte d’àmbit estatal que posi l’educació al marge dels canvis de majories, com a mínim durant deu anys. Després de la primària, hi ha el problema que molts alumnes desapareixen del cicle formatiu abans d’acabar els estudis. Molts que no van a la universitat tampoc van a la FP. Fent FP es poden guanyar molt bé la vida, i aniria bé que se sabés. A més, un electricista, o un lampista, pot molt fàcilment ser empresari.

Sindicats i patronals gestionen bona part dels fons per a formació…

Tenim la nostra responsabilitat. Hauríem de ser més eficients.

Com li sembla que es gestiona el problema de la immigració?

Caldria facilitar els tràmits de legalització per als immigrants que aportin un valor afegit, dels més formats, amb un certa discriminació positiva. És tan difícil fer venir un soldador de Polònia com una persona d’un país del Tercer Món sense formació. Això ho hem pagat, perquè hauríem pogut portar gent molt qualificada, però sovint els tràmits tan llargs els desanimen. * Josep González

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)