El 22,6% dels veïns del barri barceloní superen els 65 anys, mentre que a Ciutat Vella suposen el 17%

El pes de la gent gran creix a tot Barcelona excepte a Ciutat Vella, que es rejoveneix gràcies a la nova immigració

L'Eixample es fa vell. Més d'un de cada cinc veïns de l'Eixample (22,6%) té més de 65 anys. És el districte on hi ha més persones grans, seguit de prop de Nou Barris (22,4%), Gràcia (21,7%) i Horta - Guinardó (21,5%). Ciutat Vella, on s'està instal·lant bona part de la nova immigració que arriba a Barcelona, és, en canvi, on la població de més de 65 anys té menys pes, perquè només significa el 17% del total.

El pes relatiu de la gent gran als diferents districtes manté la tendència a igualar - se, segons la memòria del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), que cada any fa una radiografia de la ciutat. La previsió és que l'Eixample i Nou Barris, el districte que va créixer per l'arribada d'immigrants de la resta de l'Estat als anys 60, es mantinguin com els districtes més envellits. A l'altra banda de la balança d'edats, s'hi situen Ciutat Vella, les Corts, Sant Andreu i Sant Martí, que es consolidaran com els territoris amb menys pes relatiu de les persones grans.

Més sols a Ciutat Vella

De totes maneres, el dibuix de la ciutat és diferent si s'analitza la gent que supera els 65 anys i viu sola: 15.975 a l'Eixample, 10.061 a Sant Martí i 9.111 a Montjuïc. En percentatges, el 31,6% de persones grans de Ciutat Vella viuen sense companyia i el 26,8% tant a l'Eixample com a Gràcia. A Ciutat Vella, per tant, no és on n'hi ha més, però sí que és on n'hi ha més de soles.

Un dels eixos de la planificació dels serveis socials és que la cara de la solitud en una ciutat com Barcelona és d'una persona gran, però sobretot d'una dona gran. Un de cada deu homes de més de 65 anys no comparteix l'habitatge, però la xifra creix fins a tres de cada deu en el cas de les dones. Segons les dades del padró de l'any passat, 16.470 homes i 65.581 dones grans vivien sols.

De fet, les llars formades per una sola persona creixen en totes les franges d'edat, però especialment entre els més grans: l'any 1991 vivien soles a Barcelona poc més de 54.000 persones que superaven els 65 anys (19% d'aquesta franja); 75.539 el 2001 (23%), i 82.000 el 2006 (24%).

Creix l'esperança de vida

Un altre eix amb què han de treballar els serveis socials és en el fet que Barcelona envelleix com envelleixen les grans ciutats europees: els barcelonins de 65 anys i més han passat de 234.000 l'any 1981, a 285.000 el 1991, a 332.794 el 2004 i a 334.101 el 2006. Això vol dir un increment de 100.000 avis en 25 anys, mentre que en aquest mateix període la població total de la ciutat ha caigut gairebé en 160.000 veïns.