Entre el segle XV i mitjans del segle XIX, els pirates utilitzaren per atacar Mallorca una ruta marítima que els traslladava del nord de l'Àfrica fins a les Illes en poques hores. Més tard, els contrabandistes van rellevar els sarraïns, desapareguts després de l'arribada dels francesos a Algèria, i van portar tabac i sucre a les Balears fins ben entrat el segle XX. Van utilitzar la mateixa ruta, la mateixa que ara, i després de molts anys sense usar - la ningú, fan servir les pasteres que intenten entrar a Europa per les Illes.

La primera pastera de la història de Mallorca va arribar l'1 de gener d'aquest any. Els nou algerians que l'ocupaven van trucar al telèfon d'emergències perquè els rescatessin després d'hores de navegar sense combustible. Mig any més tard, el que semblava un fet aïllat comença a ser una realitat: les Balears s'han convertit en una porta d'entrada de la immigració irregular a Europa. Ja hi han arribat set pasteres en poc més de mig any i, malgrat que sempre s'hagin trobat i detingut els seus ocupants, la situació "no es pot definir com a puntual", segons reconeix Ramon Socias, delegat del govern central a les Illes.

De moment, s'ha pogut establir un patró comú entre els algerians que arriben en pastera a Mallorca i Menorca. La majoria parteix del port de Dellys, a Algèria, en petites embarcacions a motor. El recorregut entre el nord de l'Àfrica i les Illes, uns 275 quilòmetres, es pot fer, depenent de la potència del motor, en unes 33 hores. Els corrents favorables i la tranquil·litat del Mediterrani converteixen la ruta en "senzilla pel que fa a navegació", assegura Socias.

A més, res es deixa a l'atzar. Els ocupants de les pasteres porten GPS per orientar - se al mar, mòbils, diners i roba per canviar - se, a més de menjar i begudes. Fins i tot s'han trobat motors de recanvi per evitar quedar - se a la deriva i alguns dels immigrants detinguts s'acabaven d'afaitar.

Destí Barcelona

El fet de triar Mallorca i Menorca com a destinació, i no altres llocs més propers a Algèria, com la costa valenciana, també respon a qüestions pràctiques. Les dues illes estan connectades mitjançant vaixells amb Barcelona, ciutat que els permet arribar fàcilment a França, el seu objectiu final. A més, opten pels ports i no pels aeroports perquè als ports hi ha moltes menys mesures de seguretat.

De moment, no s'ha detectat cap xarxa de màfies encarregades de gestionar l'entrada dels immigrants des dels països nord - africans. Els grups que intenten arribar a les Balears s'organitzen com una cooperativa, és a dir, es reuneixen en grups i lloguen una embarcació amb patró o sense amb una potència suficient perquè els permeti arribar a les Illes. Unes illes que han vist com amb el pas dels anys la pirateria es canviava per les pasteres.