Youssou N’Dour és una bomba de ritmes, la seva música esclata amb una força natural tan directa que amb només un acord i un crit en té prou per transmetre les seves arrels senegaleses amb la virtut d’haver trobat un llenguatge apte per a occidentals. És gran. Com a viatger que estimo l’Àfrica, no podia obviar un concert com el que va celebrar abans – d’ahir a Barcelona, i estic segur que no m’equivoco si afirmo que un alt percentatge dels milers d’assistents eren catalans que han recorregut en algun moment un tros del continent negre. La llàstima és que en aquest tipus de concerts els que predominen són els turistes, i no hi veiem els immigrants.

No sé si la colònia senegalesa a Barcelona sabria ni tan sols l’existència de l’espectacle: els seus canals de comunicació i les vies per on es mouen estan sovint molt allunyats dels nostres. No oblidem que si són a casa nostra és amb un objectiu molt clar: fer diners per a les seves famílies. Per això, el preu de qualsevol entrada sempre serà car, per a ells gastar un sol euro en un concert és un luxe frívol.

Haig de confessar que m’hauria agradat assistir a un agermanament de públic senegalès i català a través de la música. Youssou N’Dour és d’aquelles estrelles que pot unir els europeus inquiets a qui ens agrada fer el turista amb el pobre immigrant que s’està buscant la vida. No seré jo qui demani a una promotora privada que faci un concert gratuït per als senegalesos ni que estengui les ales a les associacions catalanes d’africans. Un concert és un negoci… però tal com estan les coses a Catalunya, ¿és el mateix celebrar una actuació d’un senegalès que el d’una mexicana? De vegades em pregunto: ¿la responsabilitat social és cosa només dels organismes públics, o de tots i cadascun de nosaltres en el nostre àmbit? Són dubtes, només dubtes…