La població estrangera a Catalunya no deixa de créixer, però ara ho fa a un ritme més lent. L'any 2000 es va iniciar un augment espectacular dels estrangers empadronats, tan espectacular que en sis anys es van multiplicar per cinc: els 181.590 que constaven al padró l'1 de gener del 2000 s'havien convertit en 913.757 el gener del 2006, i les últimes dades provisionals indiquen que ara són 966.004.

L'alentiment és clar, perquè l'any 2005 hi va haver gairebé 115.000 nous estrangers al padró, i l'any passat, pocs més de 52.000. En conclusió: Catalunya continua fregant el milió d'empadronats nascuts a fora, que representen el 13,4% de la població total, que és de gairebé 7,2 milions de persones.

Les tres tendències principals de l'evolució de la població immigrada al llarg del 2006 són el creixement més moderat, que continua el rejoveniment i també la masculinització, segons les conclusions de L'estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2006, de la Fundació Jaume Bofill. Rejoveniment perquè el col·lectiu immigrant se situa sobretot en la franja de 25 a 35 anys, i masculinització, perquè per cada cent dones nascudes a l'estranger hi ha 125 homes.

Final del boom

"L'alentiment era previsible - va explicar ahir el subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), Andreu Domingo - , perquè des del 2000 s'havia viscut un boom migratori excepcional que no podia mantenir - se". A més, han convergit circumstàncies polítiques i diplomàtiques que han aturat les arribades de llatinoamericans, que eren el principal flux: primer van ser els originaris d'Equador i Colòmbia els que van necessitar visat, i ara també en necessiten els bolivians.

De totes maneres, Domingo va apuntar que a finals d'any el col·lectiu d'estrangers tornarà a pujar a un ritme més accelerat perquè moltes de les 140.000 persones que van aconseguir regularitzar la seva situació en el procés extraordinari del 2005 ja podran fer el reagrupament familiar.

20% del Marroc

Pel que fa a orígens, la primera nacionalitat continua essent la marroquina (19,9%), seguida de l'equatoriana (8,4%) i la romanesa (6,3%). La del Marroc és una immigració sobretot masculina (62%), mentre que la immigració de l'Equador, Bolívia i Colòmbia la dominen les dones (entre el 53% i el 57%).

Tal com ja passava els últims anys, la primera nacionalitat europea és la italiana (3,7%) i la segona, la francesa (2,9%). Un dels motius dels europeus instal·lats a Catalunya és la jubilació, perquè el 5% d'italians i gairebé el 10% de francesos superen els 65 anys. A l'altra banda de la franja d'edat, en canvi, hi ha els marroquins: el 23% tenen menys de 15 anys.