La setmana passada, amb motiu de la visita del president d’Equador, Rafael Correa, José Luis Rodríguez Zapatero va repetir que no hi hauria cap nova regularització extraordinària, malgrat que hi ha al voltant d’un milió d’irregulars treballant, inclosos els búlgars i romanesos sense permís de treball que ja no necessiten permís de residència. L’economia submergida es beneficia d’aquesta bossa d’irregulars, i, malgrat tot, a Catalunya manquen aquest dies gairebé tres mil cambrers, continuen faltant pediatres i l’assistència a la gent gran només pot continuar funcionant gràcies a la gran quantitat de dones llatinoamericanes sense permís de treball.

HI HA NOMBROSOS ESTUDIS ECONÒMICS i demogràfics que repeteixen que el creixement econòmic de Catalunya i Espanya, i la continuïtat del sistema de pensions per als propers vint anys està garantida per la contínua arribada d’immigrants. Alguns discrepen dels beneficis o de l’impacte a llarg termini d’aquesta vinguda, com és el cas de l’exconseller d’Indústria Antoni Subirà, que ho explicava el passat dia 9 en aquestes mateixes pàgines.

NO VULL ENTRAR ARA EN EL DEBAT si aquesta arribada d’un milió d’estrangers a Catalunya – quatre i mig a tot l’Estat – tindrà o no efectes negatius. Perquè tothom, fins i tot aquells que diuen que ja hi ha massa immigrants, els tenen treballant a la seva casa o la seva empresa. El que és veritablement preocupant és que la política d’immigració del govern espanyol, malgrat els avenços que va haver – hi fa tres anys, torna a ser autista i hipòcrita, i genera més i més irregulars que treballaran tres anys a l’economia submergida i després es regularitzaran.

PER QUÈ DIC QUE LA POLÍTICA DEL GOVERN és hipòcrita? Doncs perquè torna a fer molt difícil per a un petit empresari o una família portar algú amb contracte en origen i en canvi molt fàcil donar – li feina sense papers. Ara fa tres anys va haver – hi un gran avenç que va ser la creació del Catàleg provincial trimestral de feines de difícil cobertura, que eximia més d’un centenar de feines de l’informe preceptiu que ha d’emetre Treball segons el qual per a aquell lloc en què es vol contractar un estranger no hi ha espanyols disposats a ocupar – lo. Això va permetre que, per a totes aquestes feines, un cop l’empresari ho demanava a la Subdelegació del govern, el treballador estranger podia ja tramitar el visat. Anava força ràpid, tant si es tractava d’un irregular que marxava al seu país a fer el visat, com d’un seleccionat realment en origen, i en tres o quatre mesos ja era aquí amb papers.

DES DE FA UN ANY AIXÒ HA CANVIAT. Malgrat que la Subdelegació del govern doni ràpidament el vistiplau per contractar un treballador que és a l’estranger – o, si és aquí, haurà de marxarà a fer el visat – , aquest tràmit, estampar un segell en un passaport equatorià o marroquí, està trigant en molts casos un any. La contractació i la concessió del visat en origen sí que funciona de manera ràpida per a les gran empreses, però és un calvari per al petit empresari o la família que vol una assistenta. Llavors no hi ha més remei que agafar un irregular.

EN UN LLIBRE SOBRE LA IMMIGRACIÓ A ESPANYA que acabo de publicar, editat per Almuzara, enumero en 13 les regularitzacions que hi ha hagut a Espanya fins ara. Doncs el 8 d’agost començarà la que serà la catorzena regularització. En l’últim procés extraordinari de regularització fet fa dos anys, s’exigia estar a Espanya abans del 8 d’agost de 2004 i tenir una proposta de contracte. Així doncs, els qui no van poder acollir – se llavors al procés, en haver arribat després d’aquesta data, a partir d’ara començaran a complir ja els tres anys i es podran regularitzar si tenen algú que els vol contractar. I això sí que genera efecte crida: estigues anys en l’economia submergida i després et regularitzes. A qui beneficia?