POLÈMICA · La ministra francesa viu un escàndol després que s’hagi descobert que té dos germans implicats en tràfic de droga CARÀCTER · La titular de Justícia és acusada de maltractar col·laboradors

La ministra de Justícia francesa passa moments difícils. Rachida Dati es troba al centre d’una forta polèmica, originada per la dimissió de quatre col·laboradors del seu equip, entre ells el seu cap de gabinet, Michel Dobkine, per “raons estrictament personals”. Fora de micròfon, hauria confessat estar “fart de rebre insults durant tot el dia” de la seva superior, que és coneguda pel seu fort temperament. Poc després, els mitjans francesos descobrien la implicació de dos germans de la ministra en casos de tràfic d’estupefaents.

Dati, enfrontada a un huracà mediàtic que amenaçava de desgastar la seva gran popularitat – és la tercera ministra més ben valorada del govern – , va decidir mantenir el silenci fins ahir, data del judici del seu germà Jamel, que podria ser condemnat a dotze mesos de presó.

“A totes les famílies hi ha moments, històries i etapes difícils. No diré res més sobre el tema i no faré cap comentari. Per pudor, no aniré més lluny”, va dir Dati, preguntada insistentment per un periodista de la RTL sobre els afers judicials dels seus germans. “Tingui en consideració les circumstàncies com ho faria per a vostè mateix”, va demanar la ministra al seu interlocutor.

Per un estrany atzar del calendari, Dati va defensar ahir a l’Assemblea Nacional els seu projecte per endurir les penes als reincidents, categoria en què entraria el seu germà.

Model de voluntarisme

Rachida Dati, educada en una família de dotze germans i filla d’un obrer marroquí i d’una algeriana analfabeta, és considerada un exemple d’integració feliç. És la primera persona d’origen africà que ocupa un ministeri de primer ordre a França. De 41 anys i soltera, Dati formava part fins fa uns mesos del gabinet de Nicolas Sarkozy, que la va voler erigir en un model de voluntarisme. Procedent d’un suburbi pobre de la Borgonya, va aconseguir dos doctorats i el títol de magistrada a còpia de treballar de valent. No obstant, la diplomàcia no es troba entre els seus talents, segons confessen els seus pròxims.

Aquesta rigidesa hauria provocat les acusacions de maltractament al seu equip. Le Monde revelava fa uns dies que “demostra una exigència total, i de vegades brutal, respecte als seus col·laboradors directes”, mentre el setmanari Le Nouvel Observateur la situava en portada amb un nou sobrenom, “la dama de ferro”. Dati es va negar ahir a entrar en el joc. “Quan no es pot atacar les persones per les seves idees o la seva trajectòria, se les caricaturitza de forma excessiva”, va explicar. No obstant, el sindicat de la magistratura ha denunciat que les dimissions són “un senyal d’autèntic malestar” a l’interior del ministeri. “És possible que darrere dels somriures de la ministra s’hi amagui una gestió molt més autoritària”, va insinuar la secretària del sindicat, Hélène Franco.

Davant de les crítiques, Sarkozy ha hagut de sortir en defensa de la seva exportaveu electoral, a qui ha recordat la seva “confiança i amistat”. Dati manté excel·lents relacions amb Cécilia, l’esposa del president, a qui va donar suport en capítols difícils, com la separació temporal del matrimoni Sarkozy el 2005. “És més que una amiga, és la meva germana. No l’abandonaré mai”, ha declarat Cécilia. Ella va tenir la idea de convertir Dati en portaveu de campanya, càrrec que la va catapultar al ministeri de Justícia i a la fama.