La veritat és que al final cansa. Cansen els planys estiuencs i recurrents dels amos de bars i restaurants perquè, asseguren, no troben cambrers. Reflectint una queixa que, com deia, no és nova, l’AVUI titulava en la primera pàgina d’ahir: Falten mil cambrers. Aquesta és la pancarta dels empresaris del ram que operen a la Costa Brava, certament. Tanmateix, el titular és incomplet. Perquè el que ocorre és que, com és lògic, falta gent per fer una feina esgotadora, amb horaris de bogeria, amb una alta temporalitat i, a més a més, a canvi d’un salari molt baix. El sector de l’hostaleria i la restauració plora, almenys en part, amb llàgrimes de cocodril. Perquè ells, que tenen tan clara la llei de l’oferta i la demanda, que saben que poden cobrar per una coca – cola a preu de whisky de malta sempre que hi hagi demanda suficient, coneixen de sobres la solució a l’escassetat de personal: pagar més. El que no es pot pretendre, com diria que pretén més d’un, és cobrar la coca – cola a preu de whisky de malta i al mateix temps voler que els seus cambrers treballin la mar de contents per 953 euros bruts al mes (836, si se’ls dóna categoria d’aprenent). Menys encara si la taxa d’atur és tan baixa com en aquests moments. Quan s’argumenta que amb estudiants i immigrants no n’hi ha prou per cobrir les vacants, de fet s’està admetent que no es vol pagar el sou que tocaria, és a dir, el necessari per atraure professionals amb la qualificació adient. Ve a ser com protestar perquè, coi, ja no es troben duros a quatre pessetes. I és que alguns només s’abonen a les lleis del mercat quan els convé.