He llegit que la Generalitat ha creat ara un Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Homes i Dones Bisexuals i Transsexuals – jo hi afegiria “d’aquí i part de l’estranger” – . Diuen les fonts governamentals que aquest organisme és pioner “a l’Estat espanyol i a Europa”, això sí. I jo em pregunto, ¿com no han sabut veure els líders europeus, reunits el cap de setmana passat a Brussel·les, que la clau als problemes de la UE la té Catalunya?

IGNORO SI MAI SEREM CONSCIENTS QUE GAUDIM d’una sòlida xarxa, que es diu Unió Europea, que permet fer experiments sense que prenguem mal. Es pot marxar de l’Iraq sense establir – ne un pla, es poden regularitzar 600.000 sense papers perquè els efectes negatius se’ls menjaran uns altres, es pot estar ufanós de créixer un 3,5% del PIB quan les ajudes externes en representen gairebé un 2%… i els governs regionals es poden comportar com ajuntaments, perquè algú altre farà la feina. Si totes aquestes insensateses tinguessin lloc en un entorn aïllat, fa temps que hauríem pres mal – bé, de fet no ho podríem fer – . Europa, per sort, esmorteeix els efectes de les nostres insensateses. Totes les grans famílies, per tal de no crear gaires tensions, mantenen membres malcriats i incompetents als quals toleren comportaments estúpids.

LLEGEIXO AL ‘CORRIERE DELLA SERA’ UN ARTICLE titulat La Merkel dei miracoli. Sens dubte la senyora Merkel ha fet uns deures brillants com a presidenta de torn de la UE. Ha aconseguit, a més, un objectiu que es va fixar i que semblava impossible: pactar un tractat utilitzant el material d’enderroc del malaguanyat projecte de Constitució europea (per a la qual servidor va demanar el vot negatiu a l’article Constitució europea: per un no enraonat, 15.01.2005). Sembla que les coses comencen a avançar a Europa. Com a entitat extremament confederal, la UE només pot millorar si els seus membres milloren – sobretot els membres importants – . Llàstima que ara plegui el senyor Blair, perquè el triplet Merkel – Sarkozy – Blair hauria estat eficaç. Esperem que el senyor Brown estigui a l’alçada. En resum, sembla que per als propers anys tenim garantida globalment una certa eficàcia dels elements clau, i que la demagògia quedarà per als membres més meridionals – com és habitual – . Continuarem gaudint d’una xarxa sòlida teixida per uns altres.

EL PUNT AL QUAL S’HA ARRIBAT AMB L’ACORD de redacció d’un nou Tractat europeu demostra els resultats de no témer la democràcia. No es va aprovar globalment la Constitució europea i aquí va semblar que esdevindria el caos. No sols no ha passat res, sinó que el resultat final ha estat millor. No oblidem que la història de la Unió Europea no és pas la història d’uns ideals posats sobre un paper. Com gairebé tots els èxits, la nostra història europea recent és el resultat d’uns ideals (sovint no escrits) sostinguts gràcies a l’eficàcia operativa. I aquí és on volia arribar. Els catalans, en el cas de l’Estatut, hem tingut la desgràcia de no comptar amb uns polítics democràticament madurs. Es va dir que es confiés en un text que mai s’hauria hagut d’aprovar. No hauria passat res si s’hagués rebutjat – el que hauria passat hauria estat millor que el que passarà – . Només els pobles insegurs tenen por de la democràcia, a dir no, amb fermesa i claredat, quan correspon fer – ho. Convindria que els catalans deixéssim d’aixoplugar – nos sota l’anomenat “sentit de la responsabilitat”, perquè en realitat el que s’amaga darrere, simplement, és por del que passarà. I les pors (sobretot en democràcia) queden lacrades i segellades en públic, i s’han de pagar quan els altres ho exigeixen.

LA GENERALITAT, PERÒ, NO DESCANSA. Per si no tenim prou disposicions inservibles i demagogues, en publica de noves. “Corruptissima republica, plurimae leges”. Seria bo que aquells que al govern llegeixin Ciceró, en treguin profit. I, sobretot, que aparquin el clientelisme, treballin en la feina que tenen encomanada, i intentin emular, ni que sigui una miqueta, la cancellera Merkel. Els ho agrairem molt tots plegats.