Per ser americà només cal creure que és possible fer – se ric i plantar una bandera al balcó. Les exigències de puresa són poques en un país on tothom és estranger en algun grau. Segons un estudi publicat pel Pew Research Center (pewresearch.org), els musulmans s’integren millor als EUA que a França, Alemanya, el Regne Unit i Espanya. Dues són les claus de la integració: la majoria són de classe mitjana i tenen estudis universitaris i, a més, allà la idea d’identitat nacional és més flexible.

Només un 2% dels musulmans dels EUA són de classe baixa, mentre que a Espanya són el 23%. El que cal, doncs, per aconseguir una bona integració és donar oportunitats econòmiques, que l’ascensor social funcioni. Per arribar a una conclusió similar a Catalunya només caldria escoltar els tècnics que treballen amb la immigració a les nostres ciutats. A Salt, on el 40% de la població és immigrant, els alumnes d’aquest origen representen més del 50% a totes les escoles públiques i gairebé la meitat de la població té menys de 15 anys. El responsable de la cohesió social al municipi, Andreu Bové, explica que la ciutat està “fora del sistema” perquè la fragilitat social és tan gran que no es poden satisfer les necessitats bàsiques de moltes persones. A Salt, per no obrir la caixa dels trons, una comunitat islàmica d’unes deu mil persones no té mesquita. Potser és millor amagar el problema i fer veure que no el tenim? O seria millor dignificar els ritus, escolaritzar les nenes si cal amb una gorra a classe de gimnàs, donar feina a les mares i confiar que els nois parlaran català al pati, seran del Barça i després obriran un compte a La Caixa?