Assumptes com l’emigració, la multiculturalitat, el melting pot, els conflictes generacionals i l’equilibri entre tradició i modernitat no són precisament aliens a la filmografia de Mira Nair, cineasta nascuda a Bhubaneshwar – l’Índia – , i educada a la Universitat de Harvard. Indistintament rodades als Estaus Units o al seu país natal, pel·lícules com Mississippi Masala, Cuando salí de Cuba, La boda del monzón o el telefilm My Own Country han abordat aquests temes, així que no és d’estranyar que Nair se sentís atreta per la novel·la de Jhumpa Lahiri – ella mateixa emigrada – El buen nombre, guanyadora del Pulitzer.

Llibre i pel·lícula expliquen la història de dues generacions d’immigrants indis als Estats Units al llarg d’uns 25 anys, des que una jove parella es casa a Calcuta amb una boda arranjada pels pares i marxen a viure a Nova York. Rodada entre aquestes dues ciutats, El buen nombre recorre a bona part dels tòpics habituals en les pel·lícules que parlen de la immigració, amb especial èmfasi en el sentiment de desarrelament, de sentir – se estrany a tot arreu.

La sensació, doncs, és que la pel·lícula – presidida pel to de bon rotllo – no explica res gaire nou i que en algun moment – com el tram final – precipita en excés els esdeveniments. Però el balanç final tendeix a ser satisfactori gràcies a la calidesa i la humanitat que transmet. La posada en escena de la realitzadora fa gala de la seva habitual sensualitat – hi ajuda bastant la colorista fotografia de Frederick Elmes, que ha estat operador de David Lynch, Jim Jarmusch i Ang Lee – , que fa que gairebé se senti el clima i les olors diferenciades en un continent i l’altre; i les interpretacions ofereixen una commovedora emotivitat.

*

El buen nombre, EUA – ÍNDIA, 2006. DIR.: MIRA NAIR. INT.: KAL PENN, TABU, IRFAN KAHN