La meitat d'immigrants que treballen pel seu compte tenen una botiga o un restaurant

IMMIGRACIÓ

Avui, S. Pau / Redacció, 25-05-2007
Les més emprenedores són dones, d’uns 41 anys i d’origen xinès o pakistanès
Un estudi destaca que revitalitzen els barris deprimits

Més del 30% d'immigrants que treballen pel seu compte a Barcelona, Madrid i València han obert una botiga. No són tants els qui han posat negoci a l'hostaleria (gairebé el 20%), la construcció (16%) i les activitats immobiliàries (15%).

Els immigrants emprenedors, el 13% del total, revitalitzen el comerç i els serveis de proximitat en barris on, per qüestions com ara la degradació urbana, l'arribada de grans centres comercials i la manca d'infraestructures, han anat tancant botigues de tota la vida. És la nova realitat del Raval, a Barcelona, però també de Lavapiés, a Madrid, i de Russafa, a València. L'estudi L'empresariat immigrant a Espanya, editat per la Fundació La Caixa, desmenteix el prejudici segons el qual els estrangers fan tancar comerços regentats per autòctons.

Són les dones, sobretot, les qui munten un negoci per sortir del servei domèstic: dels 240.957 estrangers que treballen per compte propi el 52% són dones. El perfil és d'una persona d'uns 41 anys, xinesa o pakistanesa, que quan arriba treballa com a assalariada i que al cap d'uns anys aprofita l'ocasió si troba un local tancat al barri. La sociòloga Sònia Parella, autora de l'estudi amb Carlota Solé i Leonardo Cavalcanti, va explicar ahir que les dones ho fan perquè només troben feina al servei domèstic, i els homes, com a resposta a l'atur, a situacions de discriminació laboral i a dificultats perquè se'ls reconeguin els estudis.

L'estudi dibuixa cinc tipus de negoci: els d'orientació ètnica (carnisseries, programes de ràdio, importadors d'aliments), les empreses circuit (locutoris, missatgers), les especialitzades en població immigrant (serveis jurídics, immobiliaris), les que exploten l'exotisme (restaurants, artesania, teràpies mèdiques) i els negocis generalistes (bars, d'electrodomèstics o d'aparells d'informàtica) que es dirigeixen a clientela tant autòctona com immigrant).

L'educació dels fills

La majoria dels empresaris d'origen estranger volen que els seus fills guanyin prestigi social i per això dediquen molts esforços a l'educació amb l'esperança que siguin advocats, metges i arquitectes.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)