PADRÓ ·Quinze de cada cent barcelonins són d’origen estrangerGUETOS · L’evolució del Raval preocupa entitats i veïns DEMANDES ·Les associacions reclamen l’increment de serveis socials, habitatge assequible i igualtat en educació

Els estrangers que arribaven a Barcelona es van començar instal·lant a Ciutat Vella: fa sis anys, hi vivien dos de cada deu estrangers de la ciutat. Ara, no hi ha massa diferència entre l’Eixample, Ciutat Vella i Sants – Montjuïc. L’increment de serveis socials, un habitatge més assequible i la igualtat en educació, claus per a la integració.

Jordi Bargalló

President de la Unió d’Associacions de Veïns Sants Montjuïc

“Si la mitjana d’immigració a Europa és del 16%, al Poble – sec estem en el 24%. Ja està tot dit. Però s’està fent molt bona feina, perquè hi ha bona voluntat i s’hi dediquen molts d’esforços, tant des de la regidoria de Benestar com des de l’Associació de Veïns. Malgrat tot, falten ajudes per als immigrants i per a la gent gran, per als nouvinguts i per als veïns de tota la vida. Hi ha moltes persones que no viuen en condicions i la massificació pot dur a conflictes. Evidentment, hi ha qui fa negoci amb els pisos, i ara ja ens trobem amb situacions en què fins i tot es fa pagar un euro a la nit per dormir en una furgoneta. Si es posa molta aigua a dins d’un got, arriba un moment que es desborda. Hem de treballar i estar – hi atents. La queixa la tenim amb els serveis socials: no funcionen per falta de personal i d’organització”.

Diego Arcos

President del Casal Argentí a Barcelona i secretari de la Federació de Col·lectius d’Immigrants de Catalunya

“Tots els problemes de la immigració es poden resumir en una sola qüestió: papers. L’Estat espanyol i el seu mercat laboral necessiten centenars de milers de persones cada any. No existeix una forma legal i eficaç d’incorporació al mercat laboral. El 90 per cent de la immigració arriba sense papers. La solució? Una llei de nacionalitat i visat de recerca de feina. Ara tenim les municipals. Què es pot fer en l’àmbit municipal? Crear oficines de col·laboració per ajudar els familiars dels immigrants a venir amb contractes. És l’ajuntament qui ha d’aplicar la seva proximitat per fer de mitjancer entre l’oferta i la demanda, amb el suport dels sindicats, associacions i administracions autonòmiques i estatals. Però per a això cal formar regidories de Ciutadania que gestionin tota la qüestió de la immigració”.

Montse Cufí

Mestra de P – 3. Viu a l’Eixample.

“Em sembla lamentable l’ús que fan de la immigració alguns polítics i com s’està tractant la qüestió durant la campanya. La solució és que es millorin els serveis socials, que n’hi hagi per a tothom, que ningú es quedi sense. Si fos així no s’endurien les culpes de tot els últims que han arribat. Hi ha molta gent que no té memòria històrica: la història es repeteix. Als anys 60 va arribar una gent de fora, sense recursos. Ara n’arriben uns altres. La diferència? Que ara tenen altres cultures i per això els crucifiquem”.

Begoña Sánchez

Portaveu SOS Racisme – Catalunya

“La immigració a la ciutat de Barcelona és una realitat estructural que cal abordar des del prisma d’una ciutadania lligada a la residència i basada en la igualtat de drets i d’oportunitats. Per Barcelona és intolerable tenir persones en situació irregular abocades a l’explotació laboral, a l’exclusió social i a l’estigmatització. Per Barcelona és totalment incoherent deixar al marge d’aquestes eleccions molts veïns només pel fet de ser immigrants extracomunitaris. Cal apostar per la convivència als barris a partir de la construcció d’un model de societat més just i equitatiu per a totes les persones que viuen a la ciutat: l’habitatge, l’educació, les polítiques socials, la lluita contra la pobresa i l’antiracisme són els ciments per una Barcelona cohesionada. La campanya electoral s’hauria de basar en propostes en aquest sentit, però com ja hem vist, lamentablement hi ha qui només es recorda de la immigració per construir arguments xenòfobs i fer demagògia”.

Jordi González

Comercial. Veí de Gràcia

“El problema és la gent que arriba sense feina i que d’alguna manera s’ha de guanyar la vida. Suposo que si ni tan sols aconsegueix feina en l’economia submergida acaba delinquint. Mentre no hi hagi un estricte control de les entrades no ens en sortirem. Em sembla que els municipis poc hi poden fer en això”.

Núria Paricio

Directora de la Fundació Tot Raval

“El Raval sempre ha estat un barri d’acollida, per tant, el fenomen de la immigració no es nou per a un barri que està acostumat a rebre gent d’altres indrets. L’onada migratòria dels últims deu anys té uns trets molt diferenciats de les anteriors: diferents cultures, costums, religions… però és en el marc relacional on en estem posant l’accent aquests moments. És molt important apropar les diferents comunitats i crear vincles associatius, personals i culturals. Apostem per la construcció d’una nova ciutadania inclusiva i que participi en igualtat de condicions en totes les facetes de la vida de barri. Partim de la base de no identificar els immigrants com a tals, sinó com a veïns, comerciants, generadors de manifestacions culturals… Des de Tot Raval entenem la diversitat com una potencialitat i no com un problema. Considerem que les polítiques de l’Ajuntament han de tenir una visió clara de la Barcelona del futur: diversa, intercultural i inclusiva. Han de posar l’accent en l’educació, ja que és molt important que tots els infants i adolescents tinguin les mateixes oportunitats. És l’única manera de garantir un futur per a tothom, sense distincions. Això passa per la redistribució de les matrícules de l’alumnat d’origen estranger, per dotar les escoles i els instituts de recursos suficients per treballar la diversitat i per tenir present la matrícula viva. La infància d’avui són els adults de demà i tot el que els donem ara ho recollirem en el futur un cop siguin ciutadans de ple dret”.

Ghassan Saliba

Secretari d’Immigració de CCOO de Catalunya i president del CITE

“Des de l’Ajuntament s’ha apostat per una acollida coordinada amb sindicats, ONGs i col·legis professionals. S’ha de donar més suport i desenvolupar aquest model. Un bon exemple és el SAIER [Servei d’Atenció a Immigrants i Refugiats] que intenta facilitar l’autonomia personal i la inclusió de les persones immigrades, complementada amb mesures que asseguren la seva participació en la vida dels barris, i en la política en general a través del dret a vot. S’ha incrementat la població de Barcelona, Barcelona té més riquesa i això s’ha de reflectir millorant els recursos dels serveis públics en benefici de tota la població. És la manera d’assegurar el benestar i la cohesió social a la ciutat”.

Abdelkader Aslimani

Secretari d’Immigració de la UGT a Catalunya

“La societat de Barcelona és oberta, està acostumada a una mica de tot. Em fa la sensació que actua com a capital catalana i no hi ha tanta discriminació com algú es pensa. El Raval és l’únic lloc que em preocupa: hauríem de reflexionar sobre la situació del Raval i, a més, de parlar – ne, posar – nos a treballar perquè si continua sent una zona conflictiva en el futur pot convertir – se en un gueto. I demà ho lamentarem. Evidentment, no dic que els estrangers que viuen al Raval en tinguin la culpa, però si creix el malestar social els que en marxaran seran els autòctons. El problema és que no hi ha una veritable política d’immigració. Si Barcelona aconsegueix un consens polític sobre la qüestió es pot convertir en un model per a moltes altres capitals: s’ha de dedicar pressupost a potenciar la convivència i impulsar la participació de la immigració”.