A la secció d’avui parlem d’un autor (i un personatge) que no encaixa en els motlles imposats per la societat (Kae Tempest) i d’un autor que va morir quan només tenia trenta anys (Victor Heringer). Hi ha una autora que coincideix amb tots dos en ser inadaptada i en morir jove. Ella als quaranta. Avui seria molt jove, perquè superar els noranta no és excepcional. Parlem de la nord – americana Grace Metalious (1924 – 1964), autora de Peyton Place i Regreso a Peyton Place. La primera la va publicar Blackie Books el 2022 i la segona l’ha publicat ara amb traducció de Concha Cardeñoso.

La novel·la, publicada el 1956, mostra la cara oculta d’una petita localitat –en teoria fictícia, tot i que podria ser Durham, on vivia l’autora– de Nova Anglaterra, als Estats Units, paradigma de família i fe, d’ordre i virtut. Que en un ambient d’anunci les dones puguin parlar de sexualitat i d’avortament i que hi hagi incest, violència domèstica, abusos a menors, racisme, lluita de classes, religiosos de moral tèrbola i, naturalment, molta hipocresia, no va fer cap gràcia a una part de la societat de l’època. A l’altra part li va encantar, encara que s’hagués de llegir d’amagat. Per això va estar 59 setmanes a la llista de llibres més venuts del The New York Times i només un any després es va estrenar la versió cinematogràfica dirigida per Mark Robson; el 1959 Metalious va publicar la continuació; el 1964 es va estrenar una sèrie de TV protagonitzada per Mia Farrow; se n’han venut més de trenta milions d’exemplars i va ser un model per a David Lynch i Mark Frost per a la mítica Twin Peaks, i segur que també per a altres sèries com ara Melrose Place, Big Little Lies i Mujeres desesperadas.

La vida de Grace Metalious (nascuda Marie Grace DeRepentigny) també és digna d’una novel·la, com se sol dir. Va néixer en una família pobra i desestructurada. Tot i l’èxit, mai va tenir diners ni els va saber gastar. Sempre, des de ben jove, va escriure. Es va casar amb Georges Metalious, que va ser director d’escola. Va tenir tres fills i es va lligar les trompes perquè un nou embaràs l’hauria matat. Li tocava fer de mestressa de casa, però ella preferia estar davant la màquina d’escriure que davant la pica de rentar plats. Anava amb texans, sense maquillar i, quan calia, feia fora de casa els fills per poder escriure. Ah, sí, i bevia molt d’alcohol, fins al punt que va morir de cirrosi. També en l’espai mític, les primeres editorials on va presentar la novel·la ni li van respondre, fins que l’olfacte literari de Leona Nevler va detectar la capacitat de Grace Metalious per captar “la violència silenciosa del que és quotidià”. A més de la temàtica, pionera a l’època i per això escandalosa, la qualitat narrativa de l’autora era i és evident.