Quan alguns forasters viuen en un país que no és el seu i s’hi instal·len, podem qualificar – los, a consciència, d’immigrats, i no pas d’immigrants. I ara i aquí em vull referir a la perversa ideologia i praxi de Donald Trump sobre els immigrats, que s’ha escampat per Europa com una taca d’oli, malgrat l’oceà que ens separa dels Estats Units.

Aquesta ideologia perversa, que conculca els drets humans bàsics dels immigrats, ha arribat, també, a la península Ibèrica. Els partits PP i Vox han definit el concepte prioritat nacional, un pensament xenòfob que va deixant petja arreu del territori, com hauran seguit els lectors del nostre diari. A Catalunya, la ideologia del president dels Estats Units s’ha escampat, també. I pel carrer corren rumors com ara aquests: “Primer nosaltres”, “Entre els immigrats hi ha lladres, terroristes, malfactors…”, “Que se’n tornin al seu país”… Però no! Als immigrats, que són un 25% aproximat dels més de 8 milions d’habitants de Catalunya, els convé quedar – se. I a nosaltres, els nadius, que som l’altre 75%, ens convé que aquells se sentin acollits, com a casa. És important –per posar un parell de reivindicacions com a mostra– que puguin trobar una feina qualificada (no només la que nosaltres refusem) i que puguin aconseguir un habitatge digne.

Tot i que sembla que el procés de regularització dels immigrats a Catalunya va progressant, no hi ha cap dubte que corre pressa agilitzar – lo, cosa que queda demostrada per les llargues cues d’immigrats que veiem per TV3 esperant tramitar papers.