El Congrés espanyol ha aprovat aquest dijous la llei de reforma del Codi Penal amb què es vol augmentar el càstig a la multireincidència amb el suport del PSOE, el PP, Vox, el PNB i Junts, que va impulsar la iniciativa. La proposta ha estat aprovada per 302 vots a favor, 36 en contra, de Sumar, Podem, i Bildu —que han denunciat que no servirà per aturar els furts i que només beneficia l’extrema dreta—, i l’abstenció d’ERC, que ha pactat amb el govern espanyol portar més jutges a Catalunya per agilitzar la tasca als tribunals, segons informen l’ACN i l’agència Efe. Ara la norma continuarà la seva tramitació al Senat, on, previsiblement, es rebutjaran les esmenes de Vox i el text s’aprovarà definitivament.

Durant el debat de la proposta, al qual han assistit diversos alcaldes i regidors catalans, la diputada de Junts Marta Madrenas ha destacat que la iniciativa és “necessària i equilibrada” i que aporta respostes a les necessitats dels alcaldes. El diputat socialista Francisco Aranda, per la seva banda, ha dit que el fenomen de la multireincidència s’ha notat amb “especial incidència” a Catalunya i ha celebrat que el PP s’hagi afegit a la proposta. Des de les files populars, la vicesecretària Cuca Gamarra ha assegurat que la llei posarà “punt final a la impunitat” i, per part de l’extrema dreta de Vox, el diputat Juan José Aizcorbe ha dit que la reforma penal és “necessària”, però no “suficient”.

Per la seva banda, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ja havia anunciat a primera hora del matí que s’abstindrien en la votació i ha avisat que ho farien exercint un rol “d’esquerra responsable”, malgrat que no comparteixen el “tuf racista” general de la iniciativa. La proposta ha dividit el govern espanyol i el diputat de Sumar Enrique Santiago ha avisat que la majoria de suport a la nova llei genera un “experiment de gran coalició” que uneix el PSOE, el PP i Junts i “és un acord per convertir en llei el discurs demagògic de Vox, el SALF i Aliança Catalana”. També Podem ha denunciat el contingut i el to d’una llei que, com la formació de Yolanda Díaz, considera que vol castigar “robagallines” mentre manté la impunitat per als grans delinqüents i els corruptes.

La llei votada aquest dijous superarà l’ultim escull a la cambra baixa després d’una tramitació tortuosa que va començar l’abril del 2024 quan Junts la va registrar, però l’oposició dels partits de la majoria progressista van fer que es bloqués amb catorze ampliacions del període de presentació d’esmenes. L’octubre passat els juntaires van anunciar la ruptura amb l’executiu espanyol i des d’aleshores el grup de Míriam Nogueras havia demanat sense èxit als socialistes que descongelessin la tramitació tant d’aquesta norma com d’una altra iniciativa contra les ocupacions. Amb l’objectiu de refer ponts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va expressar el mateix octubre la seva voluntat de recuperar la iniciativa i al desembre els socialistes van arribar a un acord amb el partit de Carles Puigdemont i amb el PP per introduir canvis al text.

La modificació de l’article 234 del Codi Penal estableix que, si una persona ha estat condemnada almenys tres vegades per delictes de la mateixa naturalesa, i com a mínim un és un delicte lleu, el furt de menys de 400 euros podrà comportar una pena de presó d’un a tres anys i deixarà de sancionar – se només amb multa. També es reforma l’article 235 per introduir nous supòsits agreujats, es redefineix tècnicament el concepte de reincidència (article 22) i s’ajusten les regles de determinació i suspensió de penes (articles 66 i 80) per garantir coherència amb els nous supòsits agreujats. La norma també estableix que les condemnes fermes dictades en altres estats membres de la UE podran computar a efectes de reincidència.