En pocs dies, els voluntaris del Barcelonès Nord que dediquem part del nostre temps a ajudar la immigració en el marc d’institucions benèfiques hem entrat en un període de molta perplexitat, ja que ens diuen que ens trobem en el triangle de les Bermudes on es formen i surten molts terroristes fanàtics.

En les nostres activitats, ensenyament inicial de les llengües de Catalunya o ajudes puntuals a les seves necessitats materials, tractem moltes persones de religió musulmana; i ens es difícil entreveure en el seu tracte personal altres actituds que no siguin agraïment i mostres d’amistat.

Senyors polítics: si és veritat que moltes d’aquestes notícies sobre l’islamisme radical a la nostra comarca són tàctiques electorals, cometen vostès una irresponsable frivolitat. Per la nostra part, significaria un greu menyspreu pel treball de moltes persones de bona fe, potser fins i tot ingenus, però impregnats de l’humanisme que ens va ensenyar algú nascut fa 2.000 anys a l’est de la Mediterrània.

Jaume Vallès Muntades

Sant Adrià del Besòs

Quan el PSOE de Catalunya parla que no es pot utilitzar la immigració en campanya electoral, molts ens preguntem si aquest mateix partit deixarà d’utilitzar la FECAC (Fira d’Abril), la CECREC (Federació de cases regionals i entitats culturals de Catalunya) i el Col·lectiu Crisol, entitats totes elles utilitzades contra la integració de la immigració amb finalitats de mantenir cert vot captiu dels no integrats. I ara volen fer el mateix amb la immigració llatina. Tot val per esvair tant la cultura catalana com el seu esperit, dintre d’una vergonyant espanyolitat, rendible electoralment. Quan des dels mitjans de comunicació, o de la dita esquerra catalana, es farà públic i es denunciarà aquesta indigna forma de voler malmetre tant el país com la immigració, per uns quants vots?

Lluís Tarrés

Sant Cugat del Vallès

Fa uns dies es van reunir a Bangkok científics i representants de 150 països per debatre sobre les mesures a emprar contra el canvi climàtic. D’aquesta conferència es va desprendre la idea que lluitar ara contra el canvi climàtic resultaria molt més rendible que fer – ho d’aquí a uns anys. ¿Feia falta una conferència perquè s’adonessin d’això? Crec que és obvi que des de fa uns anys estem patint les conseqüències d’explotar el nostre planeta al màxim. Per què en comptes de parlar i parlar sobre el canvi climàtic no van començar ja a intentar combatre’l? No deu ser realment que no interessa? Les actuals mesures contra el canvi climàtic és clar que no funcionen i, per això, cal començar a prendre’s la cosa seriosament. Tenim energia eòlica, solar, entre moltes altres, i mai s’ha mostrat una clara intenció per part de l’administració per fomentar aquestes energies. Ho faran ara? Crec que ara sí que els convé, o, haurem d’esperar a destruir el nostre planeta? Com se sol dir, no deixis per demà el que puguis fer avui.

Jéssica Vera

Polinyà

L’altre dia vaig tenir una sorpresa molt desagradable esperant el metro a l’estació de les Drassanes. Per la pantalla que hi ha a l’estació (sentit Catalunya), vaig veure un espot publicitari de la companyia TMB en què demanaven no sé quanta gent per fer d’informadors i atenció als viatgers. Vaig tenir una gran sorpresa quan vaig veure que limitaven l’edat de 18 a 45 anys. Com podeu veure aquesta és una ocupació que requereix una gran força física i grans coneixements de les noves tecnologies, la qual cosa deixa fora del mercat de treball els més grans de 45 anys.

Què podem esperar d’aquest ajuntament els que ja no tenim l’edat ideal per als que planifiquen i sense cap mirament deixen fora del mercat aquest important segment laboral? Segur que alguns d’ells passen d’aquesta edat. Què coi passa? ¿És que a la nostra edat sols podem ser presidents de govern, Papa, o rei? ¿O millor encara: ja hauríem de ser milionaris, i si no ho som és perquè som ineptes?

Senyors de TMB us ho heu de fer mirar. Com a aturat de llarga durada, aquest és el meu modest consell. I per als que esteu com jo, el consell és que passeu d’aquests polítics que passen de nosaltres.

Pedro Bruna Artigas

Barcelona

No m’ha agradat el teu article (Lluís Llach a Verges, AVUI, 7 de maig). És inconsistent i confús. Sembla que utilitzis en Lluís Llach com a pretext per parlar d’altres coses. Sóc seguidora d’en Llach des de fa més de 30 anys i també del Raimon, que tant t’agrada, i tots dos tenen en comú la defensa de les llibertats i de les causes justes. Són persones coherents i compromeses, amb una bona trajectòria professional, això no pots negar – ho. Pot o no agradar – te en Llach, però el que és indiscutible és que és un bon músic, amb una formació clàssica de conservatori i una persona en constant evolució musical. Pel que fa a les lletres de les seves cançons, em sembla que el teu problema és que no et deu agradar la poesia, ni les utopies i els somnis. Del que tu en dius tou jo en dic tendresa i sensibilitat, i abans de fer una crítica poeticomusical assessora’t, deixa parlar els músics i els poetes.

Quant a les raons per les quals vam anar a Verges, això només ho sabem els seguidors i no és per raons sentimentals. Hi anem perquè és un bon músic, un poeta i perquè les seves cançons ens parlen dels temes que sempre han preocupat la humanitat: la vida, la mort, l’amor. Estàvem allà per acomiadar – nos d’un home que ens ha robat el cor, que ha sabut establir una història d’amor amb el públic, una història de complicitats emocionals i socials, però potser això és massa subtil i tou perquè ho entenguis. Ara és hora de felicitar en Lluís per la seva trajectòria i pels seus cinquanta – nou anys.

Núria Salvanyà Miralles

Mataró