MARÇAL SINTES. Fa uns dies vaig tenir l’humor de mirar per Internet el polèmic vídeo electoral que ha confegit el PP de Badalona sobre la immigració

Fa uns dies vaig tenir l’humor de mirar per Internet el polèmic vídeo electoral que ha confegit el PP de Badalona sobre la immigració. Hi surt una mena de sòsia de Michael Moore a l’espanyola que va preguntant als veïns de la ciutat. El Michael Moore del PP s’esforça no sols a intentar condicionar l’espectador sinó també a incitar els entrevistats a deixar – se anar. I surt el que surt, un producte que causa entre preocupació i vergonya aliena.

García Albiol, Fernández Díaz, Piqué i la resta han pres dues decisions, una de bona i una altra de dolenta. La primera, trencar el tabú i parlar de la immigració fugint del discurs políticament correcte, és a dir, sense pressuposar d’entrada que el ciutadà és menor d’edat. La segona, fer – ho de la forma com ho estan fent. Tal volta els qui han llançat el vídeo no donen més de si. Em temo, però, que la culpa no és exclusivament seva.

El Michael Moore del PP s’esforça no sols a intentar condicionar l’espectador sinó també a incitar els entrevistats a deixar – se anar"

També ho és dels altres: per què els partits centrals del país continuen sense afrontar seriosament, sense posar d’un cop sobre la taula, un assumpte complex i amb moltes derivades? No pot ser que de la immigració –o del perill jihadista, que és real– en parlin només quan vénen eleccions i de la manera que en parlen, per després amagar de nou la qüestió. Fent – ho, defugint la seva responsabilitat, estan cedint terreny al PP i brindant – li –així com a altres grups molt menys recomanables– l’oportunitat d’apropiar – se del tema, com sembla que és el seu afany i determinació, per instrumentalitzar – lo barroerament. La nostra societat no s’ho pot permetre de cap de les maneres.