Usos de la immigració

Avui, Francesc Codina i Valls francesc.codina@telefonica.net, 19-05-2007

Era previsible que la immigració es convertís en un dels temes recurrents de la campanya electoral. En la darrera dècada molts municipis del nostre país han vist com es duplicaven o es triplicaven els seus percentatges de població d’origen immigrant. El canvi demogràfic ha alterat la fesomia de molts barris, ha saturat els serveis i ha diversificat l’alumnat de les escoles. Els ajuntaments han hagut de fer front a aquest fenomen amb uns recursos limitats i amb un suport minso tant de la Generalitat com de l’Estat central. L’acollida dels nous residents, la seva incorporació al teixit social i l’esforç per evitar la formació de guetos urbans o escolars han guiat l’actuació de molts consistoris de diferent color polític. Es poden citar els casos de Vic, amb alcalde de CiU, de Manlleu i Banyoles, amb alcaldes d’ERC, o d’Olot, amb alcalde del PSC, com a exemples d’una relativa bona gestió dels diversos aspectes relacionats amb la immigració. Evidentment, hi ha hagut errors i, sobretot, mancances, però cal reconèixer la voluntat i la dedicació que hi han posat molts polítics locals. En algun cas, a més, han hagut d’aguantar les envestides de grups xenòfobs, com la Plataforma per Catalunya, acabdillada pel vigatà Josep Anglada, un antic dirigent estatal de Fuerza Nueva. Per tot això sap greu que alguns destacats representants del PPC, CiU i ICV hagin tocat el tema de la immigració de manera superficial. Certament, de la immigració i de les seves conseqüències se n’ha de parlar, entre altres raons perquè una política de silenci deixaria molt de terreny lliure a la xenofòbia. Però se n’ha de parlar seriosament. I això vol dir que s’ha de partir de la constatació que la immigració és un fet que ha de ser considerat i tractat amb realisme. Ja no té cap sentit plantejar – se la immigració com un fenomen desitjable o no desitjable. Els defensors de la puresa ètnica i els apòstols de la barreja pluricultural solen enfocar el debat en termes actitudinals: a favor o en contra. Alguns dirigents de CiU i ICV de vegades sembla que juguin a aquest joc. Els uns alerten contra el perill del jihadisme, els altres reclamen el dret de vot immediat per als nouvinguts. Què té a veure tot això amb les necessitats dels nostres pobles o ciutats? No res. Per què ho esbomben, doncs? Probablement ho fan per picar l’ullet a determinats segments del cos electoral, tot generant tensions ideològiques i, d’aquesta manera, esgarrapar alguns vots. Però hi ha el perill que els únics beneficiaris d’un debat tan mal enfocat i allunyat de la realitat siguin els paladins de la nova extrema dreta, que fa del rebuig a la immigració el seu discurs.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)