David Madí va obrir un camí. El de repartir DVDs entre ciutadans. Aquell resum del primer tripartit va tenir l’efecte bumerang i es va girar en contra de CiU. Caldrà esperar a la nit del 27 de maig per comprovar l’efecte que ha fet, entre els ciutadans de Badalona, el DVD titulat 7 minutos que el candidat del PP, Xavi García Albiol, farà arribar a 30.000 llars.

Michael Moore ha fet molt de mal. Aquí tothom que té una càmera, una panxeta i una barba mal arreglada es pensa que pot fer periodisme d’investigació. I, en realitat, com l’anònim presentador pagat per García Albiol, fot pena. Per no dir el que fan, en realitat, aquests set minuts del PP de Badalona: un clar foment de la xenofòbia. Es demana el vot des de les passions més baixes, que deuen ser les del racisme. La manera matussera de colar la música àrab per identificar – los com els dolents, la manera gens sibil·lina d’introduir imatges de pakistanesos per assenyalar – los com l’eix del mal, és digne d’anàlisi a les facultats d’audiovisuals per veure aquest nou sistema de cutrecomunicació.

En tot cas, fa el seu efecte. Si veure el DVD et deixa en estat de xoc, llegir els fòrums que des d’ahir circulen pels diaris digitals és tan o més colpidor. Hi ha molta gent que escriu (sota l’anonimat d’un nom sense cognom) que ja era hora que algú digués les coses sense embuts, com el García Albiol. Fins i tot molts badalonins dels que s’autoanomenen BTV (Badalona de Tota la Vida) diuen que ja han decidit el seu vot pels populars. No he trobat, en absolut, que siguin majoria els qui rebutgen l’estigmatització dels immigrants que fa aquest fals documental vomitiu.

Per desempallegar – me del mal humor que et deixa el vídeo racista, he navegat una estona més pel YouTube i m’he trobat, per exemple, amb les propostes dels candidats d’ERC d’unes quantes poblacions: Blanes, Torredembarra, Molins de Rei, Rubí… Potser amb més mitjans s’hi ha posat en Josep Vives, l’alcaldable de CiU a Manresa. (Tot i que he sigut la visita 100 del seu vídeo sobre la ciutat ben educada, no m’han donat cap premi.)

Després d’un seguit de veïns que denuncien actituds incíviques – sorolls a la sortida de discoteques, tifes de gos pel carrer – , surten les mans del mateix candidat que, en un petit bloc, fa veure que ha anat escrivint – hi totes aquestes queixes. Al mateix moment, la seva veu, en off, diu: “En prenem nota”. És la veu de l’alcaldable periodista que, empeltat d’anys de Puyal, té cura per la llengua, se l’estima i posa els pronoms febles que calen i, a sobre, allà on toca. El que sorprèn és el lema a pantalla sencera que apareix al final: Prenem nota! Ves per on, ha desaparegut el pronom, torna a ser un cas, ja descrit i denunciat pels experts, del calc del castellà en un eslògan que fa trontollar la nostra llengua. Com a mínim, a Manresa encara es parla en català, perquè en els set minuts del DVD del PP de Badalona no apareix ni una sola persona que digui una sola paraula en la nostra llengua. Deu ser que han triat els testimonis? O és cinéma vérité?