PROJECTES · Els principals projectes urbanístics d’aquests 4 anys es queden a mig construir CONTRASTOS · El luxe del nou port i la façana marítima topen amb els reptes migratoris de la ciutat

La ciutat de Badalona és l’epicentre de l’activitat econòmica i social de la subcomarca del Barcelonès Nord. Actualment té una densitat de població que la corona com la tercera ciutat de Catalunya, amb un total de 221.520 badalonins empadronats. Qui coneix Badalona no en coneix una de sola, en coneix unes quantes de diverses. Precisament, per aquesta densitat d’habitants i per la diversitat de barris que s’han anat formant arran de la immigració espanyola durant la dictadura, s’hi pot trobar un abisme entre el centre de la ciutat i la zona sud.

Políticament, Badalona sempre ha estat una ciutat d’esquerres. Ja en les primeres municipals de l’abril del 1979, el PSUC va tenir una aclaparadora victòria. Del 1983 ençà, la ciutat ha esdevingut un dels feus del PSC. Durant aquests dos últims mandats, hi ha governat l’alcaldessa Maite Arqué, amb diferents companys de viatge. En les últimes eleccions, del 2003, Arqué va formar govern amb els ecosocialistes i amb Esquerra Republicana, que irrompia per primera vegada amb dos regidors. Durant aquests quatre anys de tripartit, es critica que els independentistes han anat a remolc del PSC, en gran part, perquè la seva minoria ha fet passar desapercebuda la seva tasca en el si del govern. Pel que fa a Iniciativa, la dimissió de la número 1 del partit, Muntsa Niso, va desfermar una crisi i una forta divisió entre la militància. Niso assegura que va abandonar l’Ajuntament de Badalona “farta del seguidisme al PSC”.

Arribant a un bon port

Un els motius de discrepància entre els socis de govern, que va comportar el vot en contra d’ICV – EUiA i ERC, ha estat tota la construcció del port i la transformació del rereport, al barri del Gorg. Es tracta d’un projecte històric que la ciutat de Badalona fa molts anys que arrossega. Tot i que els grups d’esquerres, excepte el PSC, tenien en ment un port pesquer i esportiu, finalment, el projecte ha tingut més en compte la idea esportiva i de serveis. Ara el port de Badalona està en la segona fase. Són visibles tots els amarradors – la majoria ocupats – , capitania, el pàrquing i la primera fase de locals de restauració i bars musicals. També una nova façana marítima de la ciutat encapçalada per gratacels a primera línia de mar. El veïns de la zona ja s’han constituït com a associació de veïns i el motiu pel qual ho han fet xoca frontalment amb l’ambició i el luxe amb què el consistori badaloní ha projectat el nou barri. Encarna Marés, la presidenta de l’Associació de Veïns del Front Marítim, denuncia que se senten “incomunicats”, sovint no els arriba el correu i sobretot es queixen de la de la brutícia que hi ha a la zona.

En aquesta transformació urbanística de Badalona, el barri del Gorg actua de nexe entre el Port i la futura Ciutat del Bàsquet, que s’està construint als volants del Pavelló Olímpic del Joventut. El Gorg era un barri molt deteriorat, estava format a partir de cases amb població d’origen murcià. Entre el moment en què les famílies propietàries marxen dels immobles i la data en què l’ajuntament els enderroca, col·lectius de gitanos sense sostre ocupen les cases. Això va comportar un gran maldecap a l’administració local, que, al principi, va actuar com a mediadora, però, finalment, amb una ordre judicial les cases ja van ser enderrocades.

‘Fer tornes’ a Badalona

La gran paradoxa que viu actualment Badalona és la immigració. El darrer esclat dels pisos pastera no ha estat res més que una problemàtica que la ciutat ja fa temps que arrossega i que s’ha posat de manifest arran de casos puntuals, justament ara que la policia ho tenia controlat. En certa manera, ha estat una polèmica atiada des del Partit Popular, el segon partit més votat a Badalona, que enguany, precisament, focalitza la seva campanya en la immigració i la seguretat.

Els barris tradicionalment formats per la immigració més desafavorida, i que ara mateix s’estaven ressituant, tornen a ser de nou escenari d’aquests fluxos migratoris provinents de països del sud d’Àfrica i de Romania. Qui pregunti a col·lectius de gitanos al barri de Sant Roc, al seu moment també nouvinguts, comprovarà que veuen amb hostilitat l’arribada d’aquests nous col·lectius i, en alguns casos, se sorprendrà de les seves reivindicacions de més vigilància al barri. Tot i que algunes comunitats de veïns critiquen que el govern local només actua sota pressió, cal dir que la Guàrdia Urbana de Badalona és un dels miralls de moltes policies europees, gràcies a la creació d’una brigada pionera encarregada de mediar i vigilar les problemàtiques derivades de la sobreocupació.

‘Construint desitjos’

Maite Arqué es va proposar tot un decàleg de bones intencions per governar la ciutat de Badalona. Sota l’eslògan Construint desitjos, alguns projectes s’han dut a terme – la majoria, però, encara no s’han acabat, i d’altres han quedat per complir. Queda enrere un ambiciós pla d’habitatge social i d’escoles bressol, la construcció de la Ciutat de la Música i l’obertura al públic d’un dels parcs més grans de l’àrea metropolitana: Ca l’Arnús – Can Solei. Malgrat tot, pel que fa a economia, aquest mandat Badalona s’ha posat les piles: la construcció de nous polígons industrials ha comportat que moltes empreses de Barcelona i la seva àrea s’hi hagin traslladat.

D’altra banda, el dèficit històric que arrossegava l’ajuntament, d’uns 900.000 euros, ha estat sanejat per la regidoria que capitaneja el socialista Jordi Serra. Una altra de les reivindicacions històriques de Badalona és que el metro arribi al centre de la ciutat. En aquest mandat han començat les obres que, de moment, semblen provocar més molèsties que il·lusions als veïns. Les obres estan impulsades per la Generalitat i transformaran la zona de l’Illa de Can Fradera, a cavall entre el barri del Centre i Coll i Pujol, i on anirà ubicada la nova parada de metro. De fet, l’actual regidor d’Urbanisme, Francesc López, ha qualificat l’espai com “el més important i emblemàtic de la Badalona del segle XXI”. Amb tot, a Badalona s’hi respiren aires de continuïtat de cara a les eleccions. Els primers sondejos indiquen que el tripartit podria continuar, amb un petit desgast del PSC i amb un PP que podria seguir en segona posició. Sense oblidar – nos de C’s, que podria esgarrapar un regidor.