Les dones joves, soles i amb fills a càrrec s’estan convertint en un dels principals col·lectius de pobresa de la societat del segle XXI i també en un dels que més ha de recórrer a les ajudes de les entitats socials. Així ho demostra any rere any la memòria de Càritas: són famílies que han de viure de relloguer o compartir habitatge, mares soles que no disposen d’un suport social ni familiar que es pugui encarregar de les criatures i, per tant, tenen dificultats per accedir al món laboral. Aquestes necessitats no cobertes pels recursos públics fan que més d’una tercera part de les ajudes econòmiques de Càritas per a infància es destinin a guarderies i ludoteques.

El servei d’ajudes econòmiques (SAE) de Càritas va dedicar l’any passat uns 140.000 euros a infància, dels quals gairebé 55.000 van ser per cobrir quotes de guarderies. Els altres apartats amb més despesa van ser les beques menjador (36.000 euros) i els llibres i material escolar (17.000). De fet, els últims anys són aquests tres apartats els que s’enduen la major part d’ajudes per a infants, però la tendència és que es rebaixin les de menjador i llibres, mentre que s’apuja el de les guarderies.

La cap del SAE de Càritas, Inès Escrich, explica que des de fa dos anys s’han incrementat considerablement les peticions d’ajudes per a guarderies i també per a ludoteques, unes instal·lacions que cada vegada més funcionen com un servei de guarderia. “Abans – afegeix – el servei de ludoteca es feia servir a partir de les cinc de la tarda, però ara per a algunes mares és l’única solució per deixar les criatures de nou del matí a cinc de la tarda”.

Aquest és un fenomen que s’ha detectat sobretot en poblacions del Vallès Occidental i del sud del Barcelonès: algunes ajudes de Càritas per a ludoteques s’han tramitat des de Mollet del Vallès, Sant Cugat, Cornellà i Terrassa, i es paguen quotes mensuals que van dels 150 als 290 euros.

Més de 3.000 de les 22.500 persones que l’any 2005 van acudir a Càritas a Barcelona responien al perfil de dona sola amb fills i, a falta de tancar el balanç, es calcula que el nombre es va mantenir l’any passat. “No tenen una xarxa familiar al darrere i per la situació que viuen els costa molt integrar – se en una xarxa social”, exposa Escrich. Estan al voltant dels 30 anys i vuit de cada deu són d’origen immigrant, sobretot sud – americanes i magribines, i cada cop és més habitual que vinguin a Catalunya en un procés de reagrupament familiar però al cap d’un temps la parella les deixa.

Tot i que el fenomen de les mares soles no és nou, Escrich destaca que la dificultat per accedir a un habitatge sumat a la precarietat laboral i també a la falta d’una xarxa familiar i social al darrere que els pogués donar un cop de mà du moltes d’aquestes dones a l’extrema pobresa.