Willem Frijhoff és director del projecte Com assolir una identitat col·lectiva holandesa en què es reconeguin les diverses cultures que conviuen als Països Baixos. Frijhoff, historiador, va explicar la seva tasca a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull).
Per què ha crescut el sentiment antiimmigració a Holanda i a Europa?
Als Països Baixos sempre hi ha hagut gent que venia de fora, però ara la identitat cultural està amenaçada per dos factors: Europa, que ataca la identitat nacional, i els que vénen de fora en nombres grans i amb una religió i un sistema de valors diferents. A Holanda ens vam adonar del problema després de dos assassinats, el de Pim Fortuyn i el de Theo van Gogh. Hem tingut tres etapes: el multiculturalisme – reconèixer que hi ha cultures diferents i posar – les al costat de la nostra – , però no va funcionar perquè no incitava a la cohesió nacional. La segona va ser la integració: les comunitats havien de perdre la seva identitat i esdevenir holandesos. No va funcionar. Ara estem en una tercera fase millor: la participació. Cada comunitat pot viure la seva cultura, però ha de participar en la comunitat general. La paraula clau és respecte per les diferències. La raó del no holandès a la Constitució europea és la idea que Europa no respecta la cultura del país, imposa i no permet participació real.
I com es pot crear una identitat holandesa en què es reconeguin les cultures que conviuen al país?
S’ha de veure com ajudar que tothom senti la ciutadania com a pròpia i com arribar a un coneixement de cultura i història sentida com a pròpia. Per això desenvolupem el cànon cultural, tot allò que un grup de persones han de saber i sentir per percebre’s juntes. Hi ha el cànon tradicional, que mira el passat, però se’n pot fer un altre, veure què poden oferir a la societat els que vénen. El passat em sembla interessant, però només se n’ha de conservar allò que pot ajudar a construir el futur. Ha d’haver – hi intercanvi entre comunitats pensant què poden aportar a una cultura comuna del futur.
A França va haver – hi polèmica per la prohibició de símbols religiosos com el vel en llocs públics. Què se’ls ha d’exigir als immigrants?
La participació suposa exigències. Els símbols són complicats i s’ha d’anar en compte. A la meva universitat es va prohibir l’ús de la burca, però no amb l’argument que és un símbol religiós, que no em sembla bé perquè hi ha religions de tota mena i també fonamentalisme dels mercats, del liberalisme. L’argument va ser que amb burca no es pot identificar la persona. Podem exigir un mínim de coneixements als immigrants, però a Holanda els exigeixen més del que sabem els holandesos.
En què hem de cedir? A Catalunya no s’ha pogut fer cap mesquita…
A Holanda en tenim, de mesquites. Al principi va ser molt complicat i ara sembla que s’accepta millor. És el preu que hem de pagar. A Holanda és més fàcil perquè sempre hem tingut diferències entre protestants i catòlics. Hauríem de decretar una festa islàmica, per exemple. D’altra banda, hi ha valors que són importants i s’han d’ensenyar. El de la llibertat d’expressió és fonamental, però hi ha límits morals. Les caricatures de Mahoma no em van agradar. A Holanda no han entès que coses així tenen molta més importància per a les víctimes que per a ells.
Els europeus som tan tolerants com creiem?
No, una cosa és la idea de tolerància i una altra la pràctica. Holanda va tenir durant tres segles el país islàmic més important del món, Indonèsia, i no va comprendre mai res. Hem d’aprendre que la nostra tolerància té molts límits pràctics. És importantíssim que la tercera generació d’immigrants es pugui identificar amb la història del país, que s’hi reconegui.
Els terroristes del 7 – J al Regne Unit eren de tercera generació…
El Regne Unit té moltes tensions dins de la població blanca. Entre els pakistanesos o fills d’altres països a Anglaterra no hi ha cap mena d’integració ni de participació. Amb la quantitat de pakistanesos que hi ha al Regne Unit i no n’hi ha cap al govern.
¿Els problemes vénen per un xoc de religions i cultures o és per les diferències econòmiques?
Les religions són extremistes perquè diuen que tenen raó. Però per fer terrorisme cal alguna cosa més, s’ha de dir “aquesta raó que tinc l’he d’exterioritzar contra els altres”. Ara hi ha més aviat qüestions nacionals que hi juguen, no són tan socials. El terrorisme es comprèn més bé dins d’una idea d’identitat amenaçada.