“Diumenge passat vaig constatar les dificultats d’uns nens d’Olot per fer una presentació pública en castellà en un concurs internacional del Museu de la Ciència. Aquesta llei és per al bé del català i de Catalunya”. Amb aquestes paraules el conseller d’Educació, Ernest Maragall (PSC), va defensar el 21 de desembre passat al Parlament de Catalunya la necessitat d’implantar una tercera hora de castellà a la setmana a les escoles de primària. Els nens d’Olot als quals es referia Maragall són vuit alumnes de primer i segon d’ESO de l’Institut d’Estudis Secundaris (IES) Bosc de la Coma, que el 16 de desembre van participar en un concurs de Robòtica a Barcelona, la FIRST Lego League. Tot i les “dificultats” que, segons el conseller, tenien els estudiants a expressar – se en castellà, el grup va classificar – se en cinquena posició a nivell estatal i en el primer lloc de les comarques gironines. A més, la seva professora, Neus Morlà, va aconseguir el trofeu a la millor entrenadora. “La presentació del treball la teníem preparada en català, en castellà i en anglès”, explica Morlà. “Vaig ser jo la qui va decidir que ho fessin en castellà perquè la llengua vehicular dels nois era el català”, va afegir.
 
Carta de felicitació del conseller

Morlà assegura que és “molt escèptica” davant de la polèmica que s’ha generat per la tercera hora en castellà, i més tenint en compte que aquesta mateixa setmana ha rebut una carta a casa seva signada pel mateix Ernest Maragall. El conseller la felicita tant pel paper que va fer el seu grup al concurs com per la seva tasca d’entrenadora. “La polèmica s’ha sobredimensionat. No m’agrada que es polititzi el tema de la llengua”, puntualitza. “Sóc menorquina i crec que realment la gent del carrer no tenim cap mena de problema amb els idiomes”, afegeix.

L’institut Bosc de La Coma és el més nou dels tres que hi ha a Olot. Es va construir fa deu anys i té prop de 700 estudiants: 450 cursen ESO; 110, batxillerat, i un centenar, formació professional. Acull molts alumnes de municipis propers a Olot, com la Vall d’en Bas i les Preses. El percentatge d’immigrants a batxillerat i a FP és molt baix, està entre un 2% i un 3%. El de l’ESO és molt més elevat, arriba al 20%. Actualment el centre té 26 alumnes a l’aula d’acollida. “Tots tenen diferents nivells perquè han arribat en diferents mesos. La primera cosa, però, que se’ls ensenya és a parlar el català utilitzant sistemes molt visuals, com fotografies”, explica el director del centre, Joan Mir.

L’edifici està situat a la zona coneguda també amb el nom de Bosc de la Coma, que en les dècades dels cinquanta i seixanta va acollir els primers immigrants andalusos i extremenys que van arribar a la ciutat. En els últims anys s’hi han instal·lat als pisos més vells gambians, marroquins i xinesos, entre d’altres nouvinguts.
 
No només expressió oral

No és difícil trobar alumnes que parlin castellà amb els seus pares. “Les notes que treuen en castellà són molt similars a les de català”, assegura el director del centre, Jaume Mir. “Tots som conscients que si la teva llengua és el català costa més parlar el castellà i al revés. L’aprenentatge d’una llengua, però, no es basa només en l’expressió oral”, puntualitza el director.

En Christian, que té setze anys i està cursant segon de Batxillerat, parla castellà amb els seus pares. Tot i que reconeix que no és un bon estudiant – ha suspès català i castellà – , creu que no és necessària la tercera hora de castellà a primària. “Sabem parlar castellà, tot i que tinguem accent català… això també els passa als andalusos”, exclama. La Jennifer tampoc creu que una hora més de castellà solucioni les dificultats que tenen alguns alumnes a l’hora de parlar l’idioma. “Si parles castellà a casa segur que no tens cap problema d’expressió oral, es faci o no una tercera hora”, puntualitza.

No tothom, però, comparteix aquesta opinió, la Gisela té divuit anys i estudia administratiu a l’institut. Assegura que sovint ha d’ajudar el seu nebot, que està cursant primària, a fer els deures de castellà. “Li costa més escriure en castellà que en català. Tot i que gramaticalment és molt més difícil el català”, explica. “Crec que seria positiu que fessin una hora més perquè l’ajudaria a agafar més confiança amb l’idioma”, afegeix. L’Anna, que està fent batxillerat, també veu la proposta del conseller amb bons ulls. “Com més practiques i llegeixes una llengua, millor. Però crec que també s’hauria de fer amb l’anglès. Aquí sí que tenim problemes importants”, assegura.

En Rubén, que ha aprovat les dues llengües pels pèls, proposa una solució salomònica. “Jo crec que estaria bé que fessin aquesta hora de més els nens que tenen més dificultats”, explica. “Tot i que a casa parlo castellà, em costa molt més que el català”, afegeix.
 
Proves de competència

Cada any, el departament d’Educació elabora unes proves de competència als diferents centres escolars de Catalunya que determinen quin és el coneixement assolit pels alumnes en les diferents matèries i si aquest està per sobre o per sota de la mitjana dels altres centres. Els exàmens, tipus test, els fan els estudiants que acaben un cicle educatiu a finals de curs. Els últims que es van fer a Bosc de la Coma van tenir resultats molt positius, tant en català com en castellà. “Vam fer les proves fa dos anys i vam obtenir entre un 80% i un 85% en les dues llengües”, assegura el director.

Tot i que la tercera hora de castellà, en cas que es fes, només s’impartiria a les escoles de primària, el director de l’IES creu que no solucionaria el problema d’expressió oral que poden tenir alguns dels alumnes. “Aprofundir més en l’aprenentatge d’una llengua és molt bo, una hora més de castellà, però, no resoldrà res”, assegura Mir. “Amb una hora no es poden fer miracles”, puntualitza també Morlà.

Segons el projecte de decret d’ensenyaments mínims a primària, que ha elaborat el departament d’Educació, les escoles públiques començaran a impartir aquesta hora més de castellà a partir del proper curs. El mateix centre escollirà la matèria o matèries que impartirà en llengua castellana i com distribuirà entre els tres cicles de primària les 245 hores de classe que han de fer en aquest idioma al llarg dels sis cursos.

Des del departament d’Educació, però, es recomana als centres que decideixin apostar per dur a terme en el primer cicle un programa d’immersió per als alumnes nouvinguts, que concentrin aquestes hores de castellà en els últims dos cicles de primària.