Alta, prima i amb un parlar dolç, Ayaan Hirsi Ali va néixer el 1969 a Muqdiisho. Filla d’un líder polític enfrontat al dictador somali Siad Barre, es va criar a Somàlia, Aràbia Saudita, Etiòpia i Kenya fins que el 1992 es va establir a Holanda. Crítica amb l’Islam, amenaçada de mort, exdiputada al Parlament holandès i autora, amb el cineasta Theo Van Gogh – posteriorment assassinat – del curtmetratge Submission Part I, Ayaan Hirsi viu actualment a Washington, on treballa per l’organització conservadora American Enterprise Institute. L’activista somali publica la seva autobiografia Mi vida, mi libertad (Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores).
¿Vostè va néixer a Muqdiisho. Com ha vist la recent derrota de les milícies islàmiques i els atacs llançats pels EUA contra suposades posicions d’Al – Qaida?
La situació ha sigut molt difícil des del 1991. Abans hi havia la dictadura de Siad Barre, a la qual el meu pare, Abeh Hirsi Magan, va plantar cara. Per això va patir presó i es va haver d’exiliar. Durant molts anys ningú ha fet cas de Somàlia. Ara, quan els EUA hi estan interessats, se’n parla una mica més. Però per als somalis, la situació difícil que s’hi viu no és res nou. Jo voldria que els EUA i els seus aliats diguessin que no volen un país sense govern, sense ordre, sense democràcia. Desitjaria un desplegament de tropes, un lideratge polític amb una agenda clara i realista, la col·laboració entre somalis i nord – americans. Esclar que el desplegament de tropes per portar la democràcia a un país no és qüestió d’un, dos o tres anys. És un tema de generacions, de cinquanta, seixanta, vuitanta anys. La lliçó de l’Iraq i de Somàlia als anys 90 és que no es pot importar la democràcia ràpidament. I si no s’està disposat a mantenir aquest compromís durant anys, és millor no començar cap intervenció militar. Vostè va ser educada en la confessió musulmana i des de fa anys ha criticat fermament la situació de la dona. Se sent una dona lliure? La dona islàmica en un país musulmà o en un país lliure secular viu circumstàncies que no comparteix amb d’altres dones. Em refereixo a la llibertat, la llibertat intel·lectual, la llibertat física i sexual. Amb la dignitat, amb poder decidir amb qui es casa, on va, si vol tenir fills. Les dones musulmanes si volen la seva llibertat són acusades d’infidels. L’Islam sotmet la dona a una opressió i submissió que ratlla l’esclavitud. Hi ha dones per a les quals la llibertat no és una qüestió d’infidelitat, sinó de dignitat. I per comptes de seguir les seves mares, les seves àvies o germanes, reivindiquen els drets de les dones. Jo m’he alliberat; he tingut sort. No em defineixo com a musulmana, sóc agnòstica, però em veig amb l’obligació de defensar totes les dones que he deixat enrere. Com veu la situació a Europa? La dona està malament no només als països islàmics. A Holanda cada vegada hi ha més barris on es practica l’ablació, els crims i càstigs d’honor… La lluita no és en el món musulmà sinó a tot el món. I no és un combat només de les dones sinó també dels homes. I quina solució hi veu? El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha impulsat una llei contra la violència de gènere. La prioritat és posar fi a la violència. S’ha de castigar durament els qui agredeixen o maten dones. De tota manera, la lluita contra la violència de gènere implica també els educadors, les universitats, els mitjans de comunicació, els poders públics. Hi ha qui assegura que l’Islam és una religió d’igualtat i de pau. Vostè ho pensa? Als qui afirmen això els diria que mirin als països musulmans. Les dones estan discriminades, els homosexuals estan discriminats, les minories religioses estan discriminades… Des d’aquest punt de vista no hi ha igualtat. Però tot depèn de què entenguem per igualtat. En tot cas hi ha igualtat per als homes creients, no per als no creients. Igualtat per als homes, no per a les dones. Els últims anys la política internacional ha estat marcada per l’Iraq, l’Afganistan i l’amenaça terrorista. Vostè com veu el món? Ara la gran amenaça és l’Iran i el programa nuclear del president Ahmadinejad. Aquest home és un perill. El president iranià ha amenaçat de destruir Israel, ha negat l’Holocaust. És necessari que els EUA i la comunitat internacional aturin Ahmadinejad. És urgent combatre la seva ideologia extremista. Em temo que no queda cap altra alternativa que una nova guerra. No ha de ser desplegant milers de forces terrestres, sinó llançant atacs selectius com van fer els israelians a l’Iraq el 1981.