“Lipioixki, lipioixki!”, crida un jove tadjik que passeja el seu carro ple d’aquest pa rodó i aplanat típic d’Àsia central entre les parades del mercat de Tioplistan, als afores de Moscou. “És per a un kirguís, un uzbek o un tadjik?”, pregunta un dels venedors de tabac per mastegar. “Les magranes més bones de tot el mercat, portades directament de la Vall de Ferganà!”, crida un uzbek per atraure la clientela.

Endinsar – se en un mercat gran de la capital russa és com perdre’s una estona en un basar d’Àsia central o del Caucas. Grups d’uzbeks, tadjiks, azerbaidjanesos i georgians controlen des de fa anys a la capital russa els mercats de menjar.

Molts habitants d’aquestes repúbliques veuen Moscou com una mena de paradís on és fàcil trobar feina, estalviar, poder enviar diners a la família i tornar a casa a passar – hi tres o quatre mesos a l’hivern. A més del sector del comerç, treballen sobretot en la construcció i en la neteja pública. Segons estimacions del Servei Federal de Migració, a finals del 2005 a Rússia hi havia més de 10 milions de treballadors estrangers, dels quals poc més d’1 milió eren legals i a finals del 2006 es van expulsar uns 100.000 treballadors irregulars.

Per regularitzar aquest gran contingent de gent sense papers, normalment de la Comunitat d’Estats Independents (CEI), que no necessiten visat per entrar en territori rus, a finals del 2006 es van establir quotes d’entrada a Rússia per a cada país i l’obligació per part dels contractants d’exigir tots els papers en regla.

Les noves normes afecten sobretot el món del comerç. En un intent de lluitar contra les anomenades màfies criminals dels mercats, des de l’1 de gener d’enguany cap estranger pot vendre alcohol ni productes farmacèutics. Des del 15 de gener s’ha de reduir el nombre de forans que venen en el comerç minorista a mercats, l’1 d’abril no podrà superar el 40% del total de venedors, i a finals d’any no n’hi podrà haver cap.

L’Akhmed i l’Islam són dos germans uzbeks que porten una de les parades més concorregudes del mercat de Tioplistan: “Cada any venim vuit mesos a treballar a Moscou, i després tornem a Samarcanda. La nova normativa ens fa mala espina, esperarem fins a l’abril i després decidirem què fem”. L’Abrakhramà, un jove tadjik que ven fruita seca, explica: “Jo no tinc cap problema, fa molt temps que visc a Moscou”.

Segons els especialistes, aquesta mesura no acabarà amb les màfies dels mercats, ja que posaran algú amb ciutadania russa per portar la parada. Actualment es veuen molts llocs buits als mercats, amb el cartell: “es lloga”.

Kamiljan Kalandàrov, president de l’organització La Nostra Rússia, una plataforma contra la xenofòbia, creu que les noves mesures són necessàries per regularitzar la situació dels treballadors, però a curt termini encara farà pujar més els preus als mercats i en sortirà perjudicada la gent que hi compra.

Kalandàrov considera que l’allau migratòria és una més de les conseqüències negatives de l’esfondrament de la URSS: “A les repúbliques d’Àsia central, per exemple, quasi no hi ha indústria. Abans eren proveïdores de matèries primeres, però ara no hi ha feina i la gent es veu obligada a marxar”. Aquest especialista en processos migratoris creu que “els ultranacionalistes fan molt de soroll i la gent del carrer no entén que els treballadors estrangers són imprescindibles, si no hi fossin, Moscou es pararia, però creix la xenofòbia”.

Alguns països de la CEI ja s’han adreçat al govern rus perquè temen que el sistema de quotes imposades pot desestabilitzar l’economia dels seus països. Tadjikistan, per exemple, ha demanat aquesta setmana que s’augmenti la quota de 600.000 treballadors per any a 800.000.

El Kirguizistan també ha alertat que comencen a tornar treballadors de Rússia i, segons el viceportaveu del Parlament, Kurmanitxbek Isabekov, “les noves restriccions poden desestabilitzar les regions del sud, ja que un 70% dels treballadors d’aquesta zona són a Rússia”.