L’equatorià Carlos Alonso Palate, de 34 anys, va morir asfixiat víctima de la pressió dels enderrocs que va provocar la bomba d’ETA. L’autòpsia revela que Palate va perdre el darrer alè minuts després que es produís l’explosió, en una situació agònica, víctima del que en termes mèdics s’anomena aturada cardiorespiratòria per compressió. Damunt del cos hi havia un bloc de formigó de mig metre de gruix i tones de runa.

La primera víctima localitzada de l’acció terrorista s’havia quedat a dormir al seu cotxe (un Renault Clio) a l’aparcament D de la terminal T – 4 de l’aeroport i allà la va sorprendre l’explosió. Els bombers van trobar el cos de l’equatorià assegut al seient del copilot i tapat amb una manta, que hauria utilitzat per abrigar – se mentre dormia. L’autòpsia també revela que l’equatorià tenia la cara aixafada, però el cos en relatiu bon estat.
 
Empremtes dactilars

L’equatorià portava a sobre la documentació, però, tot i això, la policia va preferir identificar – lo per les empremtes dactilars amb l’objectiu d’evitar errors. L’informe de l’Institut Anatòmic Forense era necessari perquè el cadàver pogués ser repatriat a la localitat equatoriana de San Luis de Picaihua, a 230 quilòmetres de Quito, d’on era originari el desaparegut.

Fernando Bonilla, el bomber que va localitzar el cotxe, va explicar que en va veure la matrícula a través d’una esquerda en el formigó i que hi va accedir reptant per comprovar si el cadàver era a l’interior. Segons Bonilla, el rescat va ser molt laboriós: “Es van haver de treure quatre forjats que tenia a sobre. Els tres primers amb màquines i l’últim a mà, amb l’ajuda d’una grua”, va indicar. Després van fer un forat al sostre del cotxe per poder treure’n el cos de l’equatorià. L’operatiu per rescatar el cadàver, en què van participar una quinzena de bombers, va durar vuit hores a causa de la dificultat de moviments de l’equip de rescat a l’indret on estava estacionat el vehicle. Inicialment s’havia especulat amb la possibilitat que les restes haguessin quedat calcinades, però no va ser així.

El govern espanyol va noliejar ahir a la tarda un avió Boeing 707 de l’exèrcit de l’aire per traslladar les despulles d’Alonso Parate a l’Equador. El vol va sortir de la base de Torrejón de Ardoz (Madrid) amb familiars i amics del desaparegut, així com amb un equip de psicòlegs. Va acompanyar els afectats la secretària d’Estat de Cooperació per a Llatinoamèrica, Trinidad Jiménez, en representació de l’executiu espanyol. Al comiat del fèretre hi van assistir els ministres de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i de Defensa, José Antonio Alonso, a més de la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, i el també popular Ángel Acebes.
 
Resident a València

El desconcert de la família de Parate és majúscul. “ETA era un nom molt llunyà per a nosaltres”, deia ahir el seu oncle, Luis Antonio. “Mai hauríem pensat que això ho viuríem en pròpia pell, era una cosa que mai ens podia passar”, va afegir. Palate era el gran de quatre germans (tres homes i una dona) i l’únic d’ells que vivia a l’Estat espanyol. Residia a València des de feia quatre anys, una ciutat que el seu oncle defineix com a especialment tranquil·la, on ni s’imaginaven un atemptat terrorista.

La família espera ara que les autoritats espanyoles els ajudin a fer front a la situació, perquè Carlos era a la pràctica qui mantenia la família a l’Equador. També era ell qui pagava les medecines que necessiten els seus germans, afectats de la vista i amb episodis d’epilèpsia, i especialment la seva mare, que és cega des de fa tres dècades.