La mesquita – catedral de Còrdova s’ha convertit, des de fa uns dies, en un motiu de discussió entre la Junta Islàmica d’Espanya i la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Tot va començar quan el secretari de la Junta Islàmica, Audallah Alberto Conget, va demanar al papa Benet XVI que el musulmans puguin compartir el moment de l’oració amb els fidels cristians dins d’aquest emblemàtic edifici cordovès.

Conget va subratllar que “serviria per enterrar enfrontaments passats entre ambdues religions”. Però ha estat tot el contrari. La proposta, realitzada mitjançant carta, ha aixecat polseguera i s’han multiplicat les reaccions de banda i banda, que més que acostar postures han aconseguit crear la imatge dels dos bàndols. Però, a qui pertany l’anomenada mesquita – catedral de Còrdova?

El secretari general de la CEE, Juan Antonio Martínez Camino, explica que “després de la presència dels musulmans a Espanya, els cristians van conservar aquest edifici que va ser transformat en un lloc de culte catòlic: la catedral de Còrdova”. Conget, per la seva banda, avisa que “el nostre propòsit no és el d’apropiar – nos d’aquest lloc beneït, sinó el de crear un espai ecumènic singular i únic en el món, amb vosaltres”. La Junta Islàmica, però, s’ha trobat amb l’oposició del bisbe de Còrdova, Juan José Asenjo, que ja ha aclarit que no permetrà l’oració islàmica al temple, encara que en un primer moment el president de la Conferència Episcopal, Ricardo Blázquez, no s’oposés al rés en privat. Asenjo diu que “no contribuiria a la convivència pacífica dels diferents credos, perquè generaria confusió als fidels, tot convidant a la indiferència religiosa”.

Davant la negativa del bisbat, sembla que les aspiracions dels musulmans no arribaran a res. Martínez Camino assegura: “No crec que prosperi aquesta iniciativa. La catedral de Còrdova és la catedral de Còrdova, i no hi ha cap motiu de tipus històric ni jurídic per poder reclamar la propietat de la catedral de Còrdova per part de cap grup”. Conget, per la seva banda, matisa que “la Junta Islàmica ha demanat gestos i no un ús continuat d’aquest espai” i assegura que “els musulmans espanyols no volen apropiar – se de la mesquita de la ciutat, ni tampoc tenen pretensions de restaurar l’Al – Andalus”.

En canvi, segons la Conferència Episcopal, la proposta “no es presenta dins d’un marc de diàleg interreligiós, sinó que està animada per l’optimisme que va causar la imatge del papa a la mesquita Blava d’Istanbul, resant colze a colze amb la resta de musulmans”.
 
Un edifici sobre un altre

Al segle VIII, la mesquita de Còrdova, construïda sobre un antic temple catòlic del segle V, es va convertir en un motiu de referència per a tot el món islàmic, i no va ser fins al 1236, amb l’arribada dels cristians, que va esdevenir un temple catòlic. L’edifici és una mostra de convivència arquitectònica entre l’estil islàmic i el cristià

La comunitat islàmica de la ciutat, que disposa de la mesquita d’Al – Morabita, anuncia una possible campanya d’adhesions d’altres grups islàmics, per donar força a les seves reivindicacions, i proposa reunir – se amb Benet XVI per tal d’explicar la seva demanda.

El president de la Junta Islàmica espanyola, Mansur Escudero, subratlla que “la mesquita – catedral és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, i Còrdova aspira a ser Capital Cultural del 2016, cosa que fa que sigui el moment de convertir – ho en un exemple de convivència”. Per la seva banda, la consellera de Cultura de la Junta d’Andalusia, la socialista Rosa Torres, que no s’ha pronunciat sobre la petició musulmana, descarta que la polèmica pugui perjudicar la candidatura de Còrdova a ser Capital Cultural Europea del 2016.