Sònia Pau

#span style=“text – transform:uppercase”/span#na vintena de metges dels hospitals catalans són romanesos. I una desena de músics del Liceu també, així com molts professors de les universitats catalanes. I centenars de treballadors de constructores. “Hi ha molts romanesos que no sortim a les notícies perquè som persones legals i ens guanyem la vida dignament”, sosté Marcela Ciobanu, presidenta de l’Associació de Romanesos a Catalunya (Asocrom). És la immigració tranquil·la, la que no busca problemes i ha triat Catalunya per intentar tenir una vida millor.

“No vam fugir del nostre país perquè allà no tinguéssim res per menjar, jo tenia 300 treballadors al meu càrrec, però per la situació econòmica i social vam decidir que el millor era canviar la nostra vida”, explica Petre Oprea, que va arribar el 1991, va començar pràcticament de zero i ara és cap de personal d’una empresa de Ripollet que fabrica construccions metàl·liques. Tant ell com el seu germà van canviar els càrrecs que tenien a Romania per feines com carregar camions o descarregar contenidors. “No tots els romanesos venim a buscar els diners fàcils, ben al contrari. La gran majoria sabem que ens haurem d’esforçar per tirar endavant, per anar millorant la qualitat de vida de mica en mica”, assenyala Oprea. Per això diu que està “mosquejat” per la imatge negativa que sol anar associada al col·lectiu de romanesos sempre que surten als mitjans. Petre se sent mosquejat, i Marcela Ciobanu, “enfadada”. És un mateix sentiment, de fet.

“Només es parla de la gent dolenta, quan la majoria de romanesos som gent culta i ben preparada que venim a treballar – afegeix Marcela – . Als països de l’Est, a l’època comunista, no teníem ni bars ni discoteques i tothom dedicava gran part del seu temps a la cultura”. Per això entre els romanesos de Catalunya destaquen enginyers, economistes, metges i músics. Ciobanu, que té 55 anys, és economista i treballa de mediadora intercultural a l’Hospital del Mar i al de la Vall d’Hebron. El seu marit, que ja està jubilat, va ser violoncel·lista al Liceu. Oprea és enginyer, fa sis anys que exerceix de cap de personal d’una fàbrica i en aquest temps ha contractat més de 500 romanesos. “Alguns – diu – han vingut per sis mesos o per un any, però d’altres ja estan plenament instal·lats i integrats, amb els fills a l’escola, com uns catalans més”. Aquest enginyer té familiars repartits per tot Catalunya que ja s’han convertit en empresaris, i la seva dona, Dana, és funcionària consular.
 
A tots els racons del Pirineu

El sacerdot Aurel Bunda coordina les sis esglésies ortodoxes que hi ha a Catalunya. Va arribar fa cinc anys i és de les persones que més coneixen la població romanesa. “Són una mà d’obra d’altíssima qualitat – assegura – i tenen molta cura de l’àmbit espiritual”. Ho té clar: “També entre nosaltres hi ha mala gent, però el 99% són bones persones que comencen a integrar – se”. A Barcelona celebren la missa en una capella de la parròquia catòlica de Sant Ferran, a prop de la plaça d’Espanya. Els habituals cada diumenge són uns 300, però la Nit de Nadal se superen els 2.500 fidels. “Ni la televisió ni els diaris acostumen a ensenyar la cara veritable d’aquest col·lectiu”, es queixa, i fa un llistat d’aquest vessant positiu: desenes d’empreses a Barcelona amb centenars de treballadors romanesos, a Guissona n’hi viuen 400, a cada racó del Pirineu n’hi ha que hi treballen… “Em veig sovint amb alcaldes i empresaris que en parlen la mar de bé, però a la televisió només hi surten bandes que roben i xarxes de prostitució, perquè és l’espectacle”.

Marcela Ciobanu coincidex amb el mossèn: “Dos de cada cent poden ser delinqüents, però la resta no”. “És cert que molts s’han de buscar la vida en l’economia submergida perquè no tenen papers, però no roben”, diu. Petre Oprea responsabilitza la llei i la justícia – “massa tova” – de la instal·lació de xarxes delictives estrangeres, i es declara preparat a donar la cara per evitar que “uns quants que no volen treballar esquitxin tot un col·lectiu”.