Àlex Vicente

El partit governamental francès Unió per un Moviment Popular (UMP) va presentar ahir les línies generals del programa electoral per a les legislatives del 2007, que serà validat en un consell nacional convocat per dijous, per intentar eclipsar les esperades primàries del Partit Socialista.

El projecte sembla inspirat per la “ruptura” que proposa el president de la formació conservadora, actual ministre d’Interior i probable candidat presidencial, Nicolas Sarkozy. Introdueix mesures noves en el model social francès basades en conceptes de la tradició anglosaxona, com ara el mèrit, i suposa un notable allunyament del llegat del president Jacques Chirac, que va fundar la UMP el 2002 però que fa dos anys va veure com Sarkozy aconseguia la cúpula del partit.

El programa proposa limitar a dos els mandats presidencials i obliga el cap d’Estat a donar explicacions davant del Parlament. En matèria judicial, la UMP vol rebaixar la majoria d’edat penal fins als 16 anys per lluitar contra la inseguretat als suburbis conflictius i controlar les decisions dels magistrats per evitar la “laxitud” actual, una de les obsessions de Sarkozy. El partit també vol crear un ministeri d’immigració i naturalitzar els estrangers instal·lats a França des de fa temps, sempre que “respectin els valors”.

El projecte també recull l’aspiració de Sarkozy de canviar el sistema d’ajuts socials. Els ingressos laborals hauran de ser sempre superiors al cost de l’assistència social. Els treballadors tindran dret a treballar més hores de les 35 que fixa la llei i podran triar lliurement l’edat de la jubilació. Les botigues podran obrir el diumenge.

La UMP també vol introduir un sistema de quotes en l’educació per afavorir la discriminació positiva de les minories, una proposta a la qual s’oposen els chiraquians i l’esquerra, pel fet que la consideren contrària al principi republicà d’igualtat. El programa pretén “trencar amb el pensament únic, els conservadorismes i les males pràctiques polítiques”, segons el seu responsable, François Fillon, conseller polític de Sarkozy i un dels màxims detractors del llegat chiraquià dins de la dreta francesa.