La frontera de 1.400 quilòmetres que separa la Xina i Corea del Nord deu ser l’única que hi ha al món entre dos Estats autoritaris i nominalment comunistes. Tot i així, aquest llindar també s’està convertint en una barrera. Des dels anys 90, quan va resultar clar que Corea del Nord optaria per l’aïllament internacional i l’adquisició d’un arsenal atòmic, la Xina va començar la construcció d’una tanca fronterera de formigó i filferro que la separés del seu problemàtic veí.

La nova muralla xinesa no és tan llarga ni tan impressionant com la Gran Muralla que s’estén al nord del país, construïda per defensar la Xina medieval de les incursions dels pobles d’Àsia nord – oriental. La muralla xinesa del segle XXI no és l’única construcció humana que es pot veure des de l’espai, com l’altra. Només és un instrument per alleujar la pressió política que la Xina experimenta des de l’assaig nuclear que els nord – coreans van fer fa dues setmanes. Si la crisi regional oberta per la bomba nord – coreana arribés a alguna mena de conflicte armat, la Xina vol impedir a tota costa que el seu extens territori fronterer amb Corea del Nord esdevingui la ruta de fugida per a una migració massiva de nord – coreans. Actualment, ja es creu que hi ha entre 60.000 i 300.000 fugitius de Corea del Nord que viuen a la Xina, amagats entre els nadius xinesos d’ètnia coreana.

El fons polític de la qüestió és que la Xina, malgrat haver condemnat la prova atòmica nord – coreana i haver donat suport a les sancions internacionals contra Pyongyang, no desitja la desaparició del règim estalinista de Kim Jong – il i tem que el seu territori esdevingui el destí d’una allau migratòria nord – coreana. Aquesta barreja de desitjos i interessos contradictoris ens situa en el context de la construcció de la nova muralla fronterera xinesa.