Fa 19 anys que va arribar a Catalunya, i concretament a Vic. Allà ha crescut en català i desitja que el seu procés d’integració culmini amb el dret a vot. Parla un català perfecte i ha escrit el llibre Jo també sóc catalana.
¿Es poden fer polítiques reals per a la immigració des de Catalunya? ¿Se n’han fet?
El que es pot fer a nivell local, a part de les actuacions d’acollida, és treballar per intentar evitar l’exclusió social amb la població que ja és aquí. Però hem de tenir present que el problema és més global que no pas català o estatal.
Com actuar – hi, doncs?
S’hauria d’afavorir més la integració. Es parla molt d’aquest concepte respecte dels nouvinguts, però difícilment es troben discursos consistents quant a polítiques d’igualtat pel que fa a habitatge o a polítiques de treball.
Aquesta legislatura ja hi ha hagut un diputat d’origen magribí al Parlament…
Hem d’anar molt amb compte amb coses com aquesta, perquè podem caure fàcilment en la política de quotes. Ara hi ha un magribí al Parlament, i després què vindrà? Un pakistanès? Un nigerià? I amb això ja ho haurem arreglat tot?
¿No troba positius gestos com aquest?
No, si ens aturem només en això. En l’anècdota. El que s’ha de fer per donar representativitat als nous ciutadans és donar – los el dret a vot.
¿Vol dir que no ajuda en res aquesta presència a la cambra catalana?
És que això de les quotes és caure en l’etnicitat. Hi ha hagut conflictes amb col·lectius com Els Altres Andalusos, que denuncien això mateix respecte de les cases regionals o les persones que volen caricaturitzar i eternitzar les diferències que separen la gent vinguda d’altres indrets. I això és el mateix que jo vull evitar.
Sembla que no hi ha dret a vot sense nacionalitat i que això depèn de retocs de la Constitució.
Desconec a fons la Constitució, però vam tenir una oportunitat bona amb l’Estatut per avançar – hi i no es va aprofitar. Potser és un debat estèril, però jo el trobo molt necessari. No pot ser que si has d’esperar 10 anys a demanar la nacionalitat, i a això li has de sumar 4 o 5 per obtenir – la, es trigui una mitjana de 15 anys a poder influir sobre la decisió de qui ens governa. Ens tenen en una espècie de buit democràtic.
¿Vostè encara no ha pogut votar?
Fa 19 anys que visc aquí, però fins que no tens permís de treball no pots demanar la nacionalitat. Jo estudiava fins no fa gaire, així que fa tres anys i mig que he tramitat la petició, però no m’arriba la carta verda. M’agradaria haver votat el nou Estatut i no he pogut fer – ho.
Hi ha molta gent que voldria veure una integració real abans de parlar de drets a vot.
Això és perquè hi ha un gran desconeixement de les persones que vénen, així com del mateix procés d’integració. Si un immigrant arriba a una escola de l’àrea de Barcelona on el 90 per cent del temps es parla en castellà, no tindrà el mateix procés d’integració que si va a parar a Vic.
A part de la llengua, què ho fa, això?
Hi ha llocs a Catalunya on vas a parar i penses que ets a Espanya, i en d’altres saps que ets en un país diferent, amb una llengua, una cultura i una política diferent. I això és un problema que els immigrants no portem amb nosaltres.