EUDALD CARBONELL

Sembla obvi el que està passant. Ens posem les mans al cap perquè trenta mil africans arriben clandestinament a les Canàries. Això no pot ser, alguns s’exclamen! Els que no tenen diners, no tenen drets. Sis milions de turistes normalitzats arriben a Canàries.Si no augmenta el nombre de turistes és possible que no hi hagi creixement. Hipòcrites. Som una colla d’hipòcrites. L’economia espanyola creix gràcies en bona part al treball i a les inversions dels que anomenem emigrants, una paraula que no m’agrada. Al món hi ha una sola espècie l’Homo sapiens, i no em canso de dir – ho.

Encara parlem d’emigració en un planeta on el que hi ha diàriament són fluxos i moviments demogràfics. Què curiós el capitalisme com a formació social!. Hi ha llibertat perquè circulin els diners i les mercaderies, però en canvi no n’hi ha perquè circulin les persones. Curiosa contradicció que va contra tots els drets universals que aparentment tothom accepta, sobre tot a l’Occident, però que molts pocs estats i governs respecten. Tot plegat paper mullat, declaracions d’intencions sense valor operatiu. Ens hauria de fer una vergonya immensa.

Aquesta es la globalització a la qual ens han portat els teòrics del capitalisme salvatge. Una globalització que fa que el 20% dels humans consumeixen el 80% de l’energia. Els països pobres no tant sols tenen recursos, sinó que els que en tenen son expoliats en benefici de la minoria explotadora. Ara, les coses es mouen, hi ha veus que temen una invasió dels pobres. Els reaccionaris s’han posat en estat d’alerta; les teories dels conservadors es posen de moda entre el poble, la demagògia comença a segar les ments dels que pensen que ells son millors que els altres. I que els altres, els pobres, són un problema que molesta.

«De fora en vindran que de casa ens treuran». Maleïda expressió si s’aplica contra els més desfavorits i s’utilitza com un mecanisme xenòfob. Els contestataris hem de tornar a pujar la guàrdia encara que mai l’haguem baixada. A la nostra societat copso moltes expressions que em fan sospitar que les coses es poden capgirar. L’alerta la dóna el que diem dels nostres congèneres d’espècie menys afavorits per haver nascut fora dels territoris econòmicament dominants.

No hem d’oblidar, però, que aquí, entre nosaltres, la pobresa també està instal·lada, i amb molta cruesa. Els desequilibris són una constant en societats que no tenen desenvolupada la consciència d’espècie; és hora doncs de plantejar seriosament què fem. És hora d’actuar i la llum vermella ja s’ha encès. Si les idees ultraconservadores prosperen en la societat, aquesta respondrà de manera reaccionària i es pot posar en perill la convivència.

Què podem fer? En primer lloc, condemnar el sectarisme de qui vol fer diferències sense que les diferències siguin objectives; lluitar contra qui vol manipular factors fisico – ètniques per treure’n profit. Per tant, de moment hem de continuar educant – nos en la tolerància i en la igualtat de drets, no hi ha ningú a la nostra espècie que pel seu color, pels seus diners o la seva manera de pensar pugui ser anatemitzat i comdemnat a la discriminació i al no futur. Donar suport a ideologies que aprofiten la situació de desigualtat per marginar a membres de la nostra espècie és execrable. Això és una demagògia tremenda que ens fa perversos com humans.

Fluxos migratoris, planetització contra globalització. Llibertat per als humans per trobar l’equilibri que beneficií a l’espècie i no a una minoria.