Va haver – hi un moment aquesta setmana passada en què tota l’opinió publicada a mitjans i xarxes semblava embogida contra els sis regidors de Ripoll de la llista de Sílvia Orriols, la més votada, i ara a l’alcaldia i al govern. Tot déu s’hi veia amb cor i la immensa majoria s’hi veia amb cor en la mateixa línia del famós cordó sanitari a Vox i la ultradreta. Ha estat un malparlar – ne, un dimonitzar – los i un pressionar – los amb tanta duresa i tanta intensitat que si molts dels que ho feien s’hi haguessin trobat amb els papers canviats haurien bramat que eren víctimes d’un delicte d’odi. L’eterna diferència entre el receptar i el prendre, que deia l’àvia Neus. No he entès mai per què aquest estat que diuen que va fer una Transició modèlica perquè va reformar i no va rupturar, i que va donar cobertura a tota la fatxenderia franquista, i la va blanquejar a granel, ara de cop i volta els treu el Sant Crist Gros quan els ciutadans els voten. Els electes de la competència, que no van saber lligar el cordó, ja s’esgargamellen des del mateix dissabte en veure si se’n surten d’una futura moció de censura. No sé si arribaran a cometre delicte d’odi contra la ultradreta tan políticament correctes que volen ser, però que els encimbellaran com un GOI dels que reconeix la UE, segur. I segur que fer un Albiol a Orriols acabarà, si fa o no fot, on han acabat a Badalona. L’estratègia del cordó sanitari a la ultradreta és un tret al peu.