Refugiats com a arma política

Avui, , 21-06-2023

“No puc fer plans, visc sempre pendent de la policia. Això més que viure és sobreviure”, explica l’Ali –nom canviat per respectar l’anonimat–, que fa vuit anys que va arribar a Turquia de Síria. Durant la campanya per a la segona volta de les eleccions presidencials, que es van celebrar el 28 de maig, en alguns carrers de Turquia podies veure grans cartells on hi havia escrit: “Els sirians se n’aniran!”

El partit que feia aquesta promesa era el CHP, el partit principal de l’oposició, formació secular i progressista que segueix la ideologia del kemalisme, encapçalat per Kemal Kiliçdaroglu. El discurs antisirià que el partit va utilitzar durant la campanya de la segona volta formava part d’una estratègia comunicativa per guanyar els vots de l’extrema dreta, i així poder recollir més suport per desbancar qui fa més de vint anys que és en el poder. En aquesta mateixa línia, el CHP va pactar amb el Partit de la Victòria, fundat per Ümit Özdag, d’extrema dreta, ultranacionalista i antiimmigrant. Però ni així la coalició no va aconseguir guanyar, i Recep Tayyip Erdogan tornarà a governar els pròxims cinc anys.

Segons les xifres oficials del Ministeri d’Immigració turc, hi ha al voltant de 3,5 milions de sirians a Turquia sota el permís de protecció temporal. Kiliçdaroglu, però, durant la campanya es va apropiar dels 13 milions que apuntava el Partit de la Victòria: “El problema és que la política de xifres no és verificable, no hi ha xifres contrastades. No només hi ha sirians, per exemple, hi ha bastanta migració afganesa que no s’inscriu perquè ve a fer feines temporals i el discurs antimigratori els posa a tots dins el mateix sac”, explica Solène Poyraz, investigadora sobre el discurs d’odi a Turquia.

La desinformació no hi és solament amb les dades, sinó que sobretot s’estén a través de les xarxes socials. Durant la segona campanya, i ja des dels terratrèmols que van afectar Turquia i Síria el 6 de febrer, s’estan compartint vídeos que culpen els refugiats sirians de males praxis. “Per exemple, es va fer viral un vídeo d’un senyor que agafava un telèfon de terra i l’acusaven d’haver – lo robat i de ser sirià. Més endavant, el mateix senyor va publicar un altre vídeo dient que era turc i que aquell era el seu telèfon, però el mal ja està fet”, descriu l’Ali.

Passa a la pàgina següent

Ve de la pàgina anterior

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)