L’arribada de menors marroquins sols a Catalunya s’ha frenat. Mentre al llarg de l’any passat, en van arribar una mitjana de 55 al mes, en el que portem d’any la mitjana s’ha reduït a més de la meitat i ha estat de 24. El reforç de la vigilància policial a les fronteres del Marroc i la pressió que han fet tant algunes entitats internacionals com les autoritats europees sobre el govern marroquí podrien ser els motius d’aquesta reducció.

La xifra d’arribades de menors marroquins no acompanyats es va començar a disparar entre el setembre i l’octubre del 2004. Va ser a partir de llavors quan el servei d’urgències de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), que depèn de Benestar i Família, va començar a rebre pràcticament cada dia dos nens marroquins entre 12 i 17 anys. En tot l’any passat, en van arribar 669, segon la DGAIA, i la conseqüència va ser que fins i tot els centres d’acollida es van col·lapsar i se’n van haver d’obrir dos més.
 
29 arribades al març

En el que portem d’any, és a dir, en cinc mesos, Atenció a la Infància ha atès 121 menors. Les dades demostren que la situació ha canviat: el mes amb més arribades ha estat el maig, amb 29, i el març ha estat el de menys, amb una dotzena. Unes quantitats que queden lluny dels 62 del setembre i dels cinquanta del març de l’any passat.

La nova responsable de la DGAIA, Carolina Homar, que va substituir Imma Pérez amb la sortida d’ERC del govern, ja va explicar fa un parell de setmanes que la frenada d’arribada de menors marroquins ha deixat places lliures als centres d’acollida. Al cap de pocs dies va ser quan la consellera de Benestar i Família, Carme Figueras, coincidint amb una visita a Barcelona de la secretària d’Estat per a la Immigració i l’Emigració, Consuelo Rumí, va anunciar que Catalunya s’ha ofert per acollir deu dels menors subsaharians que han arribat sols a les Canàries coincidint amb l’allau de pasteres.

Dijous hi havia 391 menors subsaharians en els centres d’acollida canaris. Les raons no són fàcils d’explicar, però els estudiosos sospiten que hi té molt a veure el control policial de la frontera del Marroc. La codirectora de l’estudi Estat de la immigració. Anuari 2005, de la Fundació Jaume Bofill, Mònica Nadal, subratlla, d’entrada, que els processos migratoris són molt variables, i apunta, a més del control fronterer, que la vigilància que l’Estat espanyol amb l’ajuda de la UE ha posat en marxa per aturar les pasteres de Mauritània i Senegal cap a Canàries també ha reduït les que sortien del Marroc.